Giusepe Biasi, Festa manna in su sartu, 1910-1911

Pintores e iscultores chirchende s'identidade sarda

In totu su Noighentos una visione noa de s'ìsula, elaborada dae sos iscritores e artistas paris•paris cun sas cronacas de sos "biagiadores", at a resurtare segundu sa tzelebratzione de sos valores autòctonos e de sa nostalghia pro su primordiale, chi s'aunint cun su mitu de sa terra immaculada e a sa sintzillesa de su pòpulu sardu.
In totu su Noighentos una visione noa de s'ìsula, elaborada dae sos iscritores e artistas paris•paris cun sas cronacas de sos "biagiadores", at a resurtare segundu sa tzelebratzione de sos valores autòctonos e de sa nostalghia pro su primordiale, chi s'aunint cun su mitu de sa terra immaculada e a sa sintzillesa de su pòpulu sardu, postos contra a s'omologatzione ghetada dae foras e dae sa cuntemporaneidade.

Letura che pare agatat crèditu e s'afirmat, de su restu, non petzi in sos tzìrculos intelletuales e polìticos chi in totu su de XX sèculos faghent a nàschere s'ideologia separatista, a sos paritzos movimentos indipendentistas e a su Partidu Sardu de Atzione - in prus a sas proas literàrias de balia segura che a cussas poèticas de Bustianu Satta e narrativas de Gràtzia Deledda, cantu vàrias e dudosas operatziones trampadoras de sos "carateres originales" de s'istòria e de sa cultura sarda - ma fintzas in campu artìsticu, in sos tèrmines de unu momentu e de unu protzessu epocale tzerriados a manera giusta de "inventzione de s'identidade".
Paris a sa modernidade, cunforma a sos tempos, de sas propostas plàsticas de s'iscultore Frantziscu Ciusa (Nùgoro 1883-Casteddu 1949), de su cale s'istàtua in gesso "Sa mama de su bochidu" aiat tènnidu su primu prèmiu in sa Biennale de Venètzia de su 1907, sa crìtica istoriogràfica prus abbista at a resone mustradu su ruolu tènnidu dae s'illustratzione e dae s'intacu in su de si firmare de unu limbàgiu figurativu de marca gràfica, chi giogat in sa craresa de sa lìnia e in sa balia costrutiva de su colore o de sos cuntrastos sìncheros, gràtzias a s'òpera de artistas comente Giusepe Biasi (Tàtari 1885-Andorno Micca 1945), Filipu Fìgari (Casteddu 1885-Roma 1974) e Mario Delitala (Orane 1887-Tàtari 1990) sa formatzione e s'esòrdiu de su cale sunt assentados, no in divartas, in custu àmbitu espressivu ispetzìficu.

Si podet nàrrere nointames chi siat istadu sutavalutadu cussu tènnidu, torra un'àtera borta suta sa lughe de sa dinàmica istòrica fitiana in s'arte isulana, dae s'importatzione de registros figurativos chi resurtant in realidade fatos in s'ìsula, ma dae parte de artistas de sos cales sa formatzione e su limbàgiu benint dae àmbitos geogràficos diferentes de sa situatzione culturale europea. S'atzentu ruet mescamente in sa presèntzia de duos artistas ispanniolos, Chicharro Agüera e Antonio Ortiz Echagüe, in su primu deghènniu de su de XX sèculos in àreas e tzentros de sa Sardigna interna, dae ue nd'aiant leadu sas formas realìsticas e sos motivos etnogràficos de unu repertòriu icònicu destinadu a si fàghere comente "modu" ispetzìficu de s'identidade artìstica sarda. Mescamente a su segundu tocat de intregare in su 1908 sa creatzione de una iscenografia de grupu manna e istravanada, in sa tela "Sa festa de sa cunfraria de Atzara" oe in su Museu de San Telmo e San Sebastiàn (Paisos bascos), totu resòlvida in su filu de s'ammentu de unu ambiente biddaju retratadu segundu sos cànones de su costumbrismu ibèricu. Algunos intre sos pintores isulanos prus sensìbiles tando a su comintzu aiant dèpidu a seguru connòschere e apretziare a su mancu custa òpera de s'ispanniolu, non diat èssere àteru pro sa presèntzia sua a s'Espositzione internatzionale de Mònaco in su 1909 e pro sa tzirculatzione ampra pro more de sa reprodutzione in rivistas de isparghinadura manna e fintzas in tzircùitos intelletuales in Sardigna.

Si est possìbile a nde collire petzi unu riflessu fuiditu, in calidade de inditu diretu a s'ammentu de sos valores autòctonos de su pòpulu sardu, in sa "Festa manna in su sartu" pintada dae su tataresu Giusepe Biasi in su 1910-11 segundu su sestu lineare-cromàticu de marcu setzessionista, sa presèntzia in Mònacu de Filipu Fìgari in su 1909 avalorat s'idea e cuntzedet prus de una possibilidade de leghidura in cussu sensu de sa furriada imbeniente, dada dae su pintore casteddaju a sa produtzione sua, dae s'inserimentu de comintzu in su clima artìsticu tìpidu monatzense a su disamparu de su limbàgiu setzessionista in favore de una tzelebratzione prus atziva e colorida, pro cantu oleogràfica, de sa manniosidade de sa "bida sarda" in sas telas de su tziclu "S'amore in Sardigna", pintadas intre su 1912 e su 1914 pro sa Sala de sas cojuas de su Palatzu tzìvicu de Casteddu.