Crabas, crèsia de Santu Giuanne de Sinis, VI sèculu

Santu Giuanne de Sinis

A testimonia de s'importàntzia manna de s'architetura de su tempus de Giustinianu e finas sa variedade de sas derivatziones possìbiles dae sos modellos de Costantinòpoli, s'agatant sas diferèntzias intre sos tres edifìtzios a rughe e a tzimbòriu fraigados in Sardigna intre sa metade de su de VI e su de VII sèculos.
S'istòricu Procòpiu de Tzesarea acabat sos ses libros de s'òpera sua "De Aedificiis" in su 554, cun un'indicu feti chi pertocat sa Sardigna: sa fortificatzione de sa tzitade de Forum Traiani, Fordongianus de oe. Finas si s'òpera siat istada cumpilada e tèngiat un'interessu mescamente pro sas informatziones militares, si podet finas pensare chi a cussa data peruna fàbrica de importu de tipu eclesiàsticu fiat istada leada in cunsideru in s'ìsula, a su nessi pro mèdiu de sa commitèntzia imperiale.
No in antis de sa metade de su de VI sèculos si podet datare sa fàbrica de Santu Sadurru in Casteddu; intre sa metade de su de VI e su de VII sèculos cussas de Santu Antiogu e de Santu Giuanne de Sinis. Est possìbile chi sa basìlica casteddaja potzat èssere anteriore in resone de s'assimìgiu prus mannu a su protòtipu de sa crèsia de sos Santos Apòstolos in Costantinòpoli, torrada a fraigare suta Giustinianu in su 550. Sa cronologia de sas àteras duas non si podet pretzisare, ca ambas presentant elementos comunes a Santu Sadurru, ma diferentes intre issas.
In totu sas tres crèsias in sa bator arcadas de su cubu de su tzentru, configuradu a baldachinu, s'innestaiant àteros bator bratzos cun bòveda a carrada. Connòschere a dies de oe sos impiantos de cumentzu no est un'operatzione fàtzile, podende supònnere tantu rughes lìberas cantu rughes inscritas. Respetu a su protòtipu costantinopolitanu, sos edifìtzios sardos si contradistinghent dae elementos tècnicu-formales chi derivant dae su sostratu locale tarduantigu. Difatis sos muros imbetzes de èssere a matones, sunt de pedra.
Sa cunseguèntzia printzipale de su sèberu de amuntare a pedra totu un'edifìtziu est rapresentada dae sa netzessidade de nde pesare muros grussos e robustos, a manera de contrastare sas ispintas e cunsentire de iscarrigare su pesu finas a terra, fintzas sena ricùrrere a contrafortes. Respetu a sas bòvedas a carrada, chi tenent bisòngiu de muros perimetrales adeguados pro sustènnere sas ispintas laterales e su càrrigu complessivu, su tzimbòriu ponet unu problema in prus, costituidu dae sa netzessidade de impostare sa calota emisfèrica subra una base cuadrada. Custa ùrtima est costituida dae su cubu de mesu, definidu dae un'istrutura "a baldacchino": bator pilastros chi reghent unos cantos archivoltos grussos, chi costituint sas bòvedas a carrada de sos bratzos. Si detèrminat in custa manera unu cuadradu "di imposta" de su tzimbòriu. Però, cando chi sos setores de custa ùrtima de rugradis
a sos lados de su cuadradu podent èssere arrambados sena dificultade, cussos in corrispondèntzia de sos àngulos de chirru de intro agatant su bòidu, tando tenent bisòngiu de solutziones de cullegamentu. Custu problema si fiat resoltu in s'architetura tardoromana pro su prus cun trumbas (elementos a forma de una parte de bator de isfera, printzipiados dae un'architu), in cussa irànica cun "pennacchi" (elementos a triàngulu pianu). Siat sas trumbas siat sos "pennacchi" cunsentint de nde pesare sa cùpola subra un'imposta trasformada in custa manera dae pianta cuadrada a pianta tunda. In sos tres edifìtzios sardos, sa solutzione de cullegamentu de su tzimbòriu a s'imposta est dada dae trumbas (Santu Antiogu e podet èssere Santu Sadurru, a su printzìpiu) e non dae "pennacchi", presentes feti in Santu Giuanne de Sinis. Custu ùrtimu est marcadu finas pro sas proportziones prus lèbias, in càmbiu sos àteros duos sunt sinnados dae proportziones massissas.
Totu sas tres crèsias ant tentu cambiamentos in sos sèculos chi sighint. Santu Giuanne de Sinis fiat in parte torrada a fraigare e ampliada in antis de su de XI sèculos, cambiende s'impiantu dae tzentrale a longitudinale. Aende fraigadu un'àula a tres navatas e a su bratzu de rugradis de inghitzu li aiant dadu funtzione de "transetto". Sa matessi solutzione aiant leadu pro Santu Antiogu, forsis fintzas in antis o a su tempus de sa donatzione sua a s'abatzia de San Vittore de Marsiglia, pagu in antis de su 1089. In cussos annos etotu finas Santu Sadurru de Casteddu fiat donada dae sos giùighes casteddajos a sos mòngios vitorinos, chi l'aiant torrada a fraigare cun formas romànicas. Si fiat cunservada sa parte de mesu, torradu a fàghere su tzimbòriu, in càmbiu sos bratzos fiant istados torrados a fraigare semper a tres navatas, ma cun bòveda a carrada cun sutarcos in sas navatas de mesu e a bòvedas a rughe in sas de costàgiu.