Carta de sa Sardigna, su de XVIII sèculos

Sa cartografia de sa Sardigna dae su 1700 a su 1800

Sunt medas sas cartas acumpridas in su Setighentos a su tempus de su guvernu sabàudu. Sa prima, pagu prus o mancu de su 1720, est una carta manoscrita acuerellada a manu, costoida in s'Archìviu de Istadu de Torino, contivigiada dae su pintore napoletanu Domenico Colombino (autore de sas pinturas de sa sagrestia de Santu Micheli in Casteddu). Su traballu est cuidadosu in su rilievu, in s'orografia, in sas partziduras amministrativas e espressat bene sas esigèntzias de su guvernu sabàudu de pòdere tènnere a disponimentu una rafiguratzione de su territòriu incurada cun pretzisione manna.

Sa majoria de sas cartas de custu sèculu las ant acumpridas sos ingegneris militares chi teniant su incàrrigu de compidare sas turres litoràneas e de predispònnere unu pianu pro las torrare a impreare. Dae custas si podent leare mai cantas informatziones e datos subra sa toponomàstica, subra sos tzentros abitados e subra su nùmeru de sos abitantes, gasi etotu subra sos obispados, sos marchesados, sas conteas, sas baronias e sas incontradas. De onni manera custu materiale si fiat desvilupadu pagu, ca s'impreu fiat militare ebbia.

In totu s'800 s'ismànniat semper de prus finas un'interessamentu istratègicu e cummertziale de sos frantzesos pro sa positzione favorèbile de sa Sardigna, gasi comente lu testimongiat s'atentu de sos geògrafos e de sos idrògrafos frantzesos. Una carta naùtica cun una descritzione pretzisa de sas costeras de s'ìsula est in sos fòllios de sa "Carte de la Mer Méditerranée" de Joseph Roux (1764).

A s'acabbu de su sèculu si pùblicant, sende in su mègius frore sa cultura illuminista, volùmenes chi arrichint meda sas connoschèntzias geogràficas e iscentìficas de s'ìsula. S'ùrtimu documentu cartogràficu de importu de su Setighentos est sa mapa de sa Sardigna cuntènnida in "Carte générale du Théatre de la guerre en Italie", cumposta dae 54 fòllios, e acumprida in su 1797-98 dae Bacler d'Albe, mere de s'ufìtziu topogràficu de Napoleone Bonaparte. Sa bisura cumplessiva de s'ìsula est serente a sa realidade, sa carta cest difatis su prodotu de sa cartografia togràfica e matemàtica noa chi est resessidu mègius. D'Albe rafigurat sos fèudos e – pro sa prima borta, cun cuidadu – sa retza de sas istradas.


Bae a sa versione in italianu pro bìdere sas cartas de su de XVIII sèculos