Casteddu, sa basìlica de Santu Sadurru in unu disegnu de su 1631

Architetura bizantina

Pro su chi pertocat s'architetura religiosa a sos tempos de sos bizantinos in Sardigna si podent distìnghere tres grupos de fràigos.
De su primu faghent parte tres crèsias mannas a pianta a rughe e a tzimbòriu, fraigadas intre su de VI e su de VII sèculos: Santu Sadurru in Casteddu, Santu Antiogu in sa bidda omònima e Santu Giuanne de Sinis (Crabas). Totu sas tres crèsias fiant istadas fraigadas in àreas funeràrias e in logos a foras de sas tzitades romanas de Carales, Sulci e Tharros.
Santu Sadurru de Casteddu fiat istada progetada cun pianta a rughe lìbera. Sa crèsia fiat istada acontzada in edade giuigale, pro custa resone est difìtzile a connòschere comente podiat èssere in edade bizantina. Su fràigu s'ingendrat dae su cubu in mesu otentu pro mèdiu de bator arcadas massissas, subra sas cales est postu su tzimbòriu. Est fàtzile mannu chi dae su cubu de mesu a tzimbòriu depiant protzedire bator bratzos cun bòveda a carrada e partzidos in tres navatas, segundu su modellu de sa crèsia de sos Santos Apòstolos de Costantinòpoli, torrada a fraigare suta s'imperadore Giustinianu cara a sa metade de su de VI sèculos.
Finas sa Basìlica de Santu Antiogu si cunformaiat a su matessi modellu. Comente in Santu Sadurru de Casteddu, su cubu e su tzimbòriu si collegaiant pro mèdiu de trumbas. In sa crèsia de Santu Giuanne de Sinis, custa puru derivada dae su matessi modellu, su collegamentu est otentu pro mèdiu de “pennacchi”, solutzione prus adeguada a s'architetura costantinopolitana.
De su segundu grupu nde faghent parte crèsias fraigadas custas puru in sos primos sèculos de sa presèntzia bizantina in s'ìsula, fatas però torrende a impreare in parte sas istruturas de impiantos termales de su tempus de sos romanos, chi s'agataiant giai in su logu. Est su casu de su santuàriu de Nostra Sennora de Bonacatu in Bonàrcadu, de sa crèsia de Santa Maria de Mesumundu (Sìligo) de sa crèsia de Santa Filìtica (Sorso).
Su de tres grupos incluet una sèrie de edifìtzios de dimensiones minores, sa prus parte de sos cales est a pianta a rughe. Sa rughe de norma fiat lìbera, comente in su casu de Santa Maria Iscalas (Cossoine), Santu Sarvadore de Iglèsias, Santa Rughe de Itireddu, Santu Elia de Tatinnu (Nuxis), Santu Diadoru de Còngius (Simaghes). Si nd'illargant dae custu modellu s'oratòriu de sas Ànimas in Màssama de s'Ispìritu Santu in Aristanis.
Unu casu pro contu suo est rapresentadu dae sa crèsia a tzimbòriu de Santu Giuanne Batista de Assèmini, s'ùnica a pianta a rughe greca chi capit intro de unu cuadradu. Su problema cunsistit a averiguare si a beru sos arcos chi cunsentint su passàgiu dae sos bratzos de sa rughe a sas càmeras de costàgiu siant pro tècnica e forma coerentes cun sas bòvedas a carrada de issos etotu e cun su dadu de mesu a tzimbòriu, o si siant istados abertos in fatu. S'agatant argumentos bonos pro sustènnere siat s'una siat s'àtera ipòtesi, ma sa proposta de s'impiantu a rughe inscrita giai dae su printzìpiu paret chi cumbincat de prus. Finas in custu casu, però, sa cronologia de su monumentu andat dae su de VI-VII sèculos a su de IX-X sèculos, dadu chi s'impiantu a rughe inscrita a tzimbòriu est atestadu giai dae su de V sèculos ma connoschet unu momentu nou in crèsias a sos tempos de sos imperadores matzèdones.