Santa Caderina de Pitinuri, batistèriu de Cornus

Architetura tardoantiga

Sos iscavos archeològicos in àreas diferentes de sas tzitades de sa costa, sinnadas dae un'istòria urbana istentosa, ant fatu a connòschere a dies de oe crèsias a impiantu longitudinale e batistèrios, chi però parent non siant anteriores a su de V sèculos.
Est su casu, intre àteros, de sas basìlicas de Cornus, Tharros, Nora e Portu Turres. Sunt edifìtzios cun una tipologia e una tècnica tardoantiga, pro sos cales est malu a pretzisare una datatzione, in onni manera non posteriore a su de VII sèculos.
In sa localidade de Columbaris, a curtzu a Santa Caderina de Pitinuri, a cumentzare dae sos annos Sessanta de su sèculu coladu, a printzìpiu isterros ocasionales, luego campagnas regulares de iscavu ant bogadu a pìgiu su cumplessu episcopale imponente de Cornus: una basìlica a una navata ebbia, cun batistèriu, e àteras duas crèsias a impiantu longitudinale, una de sas cales in unu segundu tempus mudada in batistèriu; custas ùrtimas fiant a tres navatas e cun àbside una a ovest s'àtera a est.
In territòriu comunale de Crabas, in s'àrea archeològica de Tarros sa tzitade fenitzu-pùnica e pustis romana, fiant istadas bogadas a pìgiu sas ruinas de una basìlica a tres navatas cun àbside a ovest e de unu batistèriu a lacu otagonale.
In annos prus a curtzu a nois ant torradu a fàghere chircas archeològicas in Nora chi ant permìtidu de agatare una basìlica cristiana a tres navatas cun àbside a ovest, pagu a largu dae sas Termas a mare.
Prus cumplessa sa situatzione archeològica de s'àrea de sa basìlica de Santu Baìngiu in Portu Turres, in ue iscavos fatos in sos annos Sessanta de su sèculu coladu aiant agatadu, a chirru de suta de sa navata nord de s'edifìtziu romànicu, parte de una crèsia tardoantiga cun tres navatas e àbside a ovest. A custa s'acumpàngiat s'àtera, crèsia manna a tres navatas ma cun àbside a est, iscavada in sos annos noranta in s'àrea de foras a curtzu a su matessi chirru de sa catedrale romànica.
A custos primos esempros de crèsias marcadas dae un'impiantu longitudinale, chi at a divenire canònicu pro sa latinidade pro totu su medioevu, s'agiunghent cuntestos e edifìtzios marcados prus pagu, in cantu s'assentu issoro fiat protzedidu dae su torrare a impreare istruturas chi giai s'agataiant.