Portu Turres, istrada romana a losas

Sa retza istradale

Su controllu romanu de sa Sardigna fiat basadu in antis de totu subra una retza de istradas mannas e de importu. Su sistema fiat istadu sestadu, cun probabilidade manna, subra sos percursos de sas istradas giai marcados in s'època fenitzu-pùnica de in antis, a sos cales s’agiunghiant pontes e vias de racordu intre sas istradas printzipales e sas de penetrazione pro fatzilitare s'intrada e de cunsighèntzia su cuntrollu de su logu de chirru de intro.
A garantire s'efitzèntzia de sos càmbios in sa retza de sas istradas depiant èssere sas istatziones de posada vàrias (sas chi li naraiant "mansiones") in sas cales sos biagiantes (in caminu siat pro resones privadas siat pro afares pùblicos) podiant agatare pasu, ite papare e caddos pasados pro sighire su biàgiu.
S'asse viàriu printzipale de sa Sardigna romana fiat cussu chi collegaiat Casteddu a Portu Turres e fiat in parte manna cussu de su tratzadu de sa "Carlo Felice"(SS 131) de oe.
Àteros asses viàrios depiant èssere sa litorànea orientale, s'istrada de chirru de intro de penetratzione militare e de cuntrollu de sa Barbàgia , sa litorànea otzidentale e sa variante dae Sulci a Karales. Sas partes printzipales fiantaunidas intreissas pro mèdiu de "diverticula", destinados a innervare su territòriu.