Òstia, mosàicu de sos "navicularii" turritanos

Sos portos

Sa Sardigna fiat istada sutaposta a sos tempos de sos romanos a un'isfrutamentu carcu siat agrìcolu siat mineràriu. De importu tando fiat resurtada sa capatzidade de assegurare su tràficu marìtimu pro su trasportu de sas resursas otentas in s'ìsula e las incanalare in sa retza de sos tràficos cummertziales, isvilupados meda a sos tempos de sos romanos.
Roma aiat tentu in cunsideru particulare sas tzitades de sa costa fundadas dae sos Fenitzos comente Karales, Sulci, Nora, Tharros, e nd'aiat fundadu a nou. In totu custas aiat fatu a manera chi esserent tentu istruturas portuales noas.
Digna de atentzione sa nova de sa presèntzia in Karales de una base militare de sa flota de gherra, a sa cale leaiant parte marinajos sardos, egitzianos, tràtzios, dàlmatas. Ateretantu interessante sa nova de s'esistèntzia de corporatziones verdaderas de apaltadores de trasportos marìtimos, ischimus chi in Òstia bi depiant èssere unos cantos "Navicularii et Negotiatores" (apaltadores de trasportu marìtimu, de pretzisu) chi beniant dae Karales (Casteddu) e Turris Libisonis (Portu Turres).
De s'importàntzia e de sa mannària de sos tràficos marìtimos sunt pro finire testimonia sos càrrigos de sos relitos de sas naves oneràrias, chi paris a sas classes vàrias de repertos archeològicos (tzeràmicas, bidros, metallos) documentant s'amprària de sas esportatziones e de sas importatziones.