Pula, teatru de Nora

S'isvilupu de sas tzitades

S'istòria de s'urbanizatzione romana de sa Sardigna printzìpiat in antis meda de su momentu in su cale, in su 238 a. C., s'ìsula passat a su domìniu diretu de sos Romanos. Est difatis belle seguru chi giai in su de VI sèculos a.C. su primu tratadu intre Roma e Cartàgine aeret cuntempladu sa possibilidade pro Roma de esertzitare sos negòtzios issoro in Sardigna.
Non paret duncas curiosu chi giai in su de IV sèculos a.C. si potzat pònnere sa fundatzione de sa colònia romana de Feronia (Posada) in sa costa orientale de s'ìsula.
Est però a pustis de su 227 a.C., est a nàrrere cando sa Sardigna fiat divènnida provìntzia romana, chi inghitzat su protzessu verdaderu de urbanizatzione romana de s'ìsula, chi at a tènnere sa funtzione de veìculu pro sa posta in òpera de su protzessu de romanizatzione de sa Sardigna.
Sas tzitades fundadas in antis fiant istadas torradas a fàghere in s'impiantu e in totu s'àmbitu edilìtziu sighende su modellu urbanìsticu romanu traditzionale, connotadu dae s'ispàtziu de su foru e dae sos asses viàrios denumenados "cardu" e "decumanu". Su portu, in sos tzentros de sa costa, at a tènnere un'importàntzia manna finas in edade romana.
Tando fiant istados edificados teatros e anfiteatros (comente in Nora e Karales), termas (comente in Forum Traiani, sa Fordongianus de oe, e in Turris Libisonis, Portu Turres de oe), templos (comente in Antas a curtzu de Frùmini Majori), pontes e acuedotos.