Testimonias mannas de sa romanidade in Sardigna

Sa Sardigna romana est sinnada a forte dae unu protzessu carcu de ridefinitzione de su paesàgiu suo. Unu de sos piessinnos de sa polìtica de dominatzione de Roma difatis est istadu semper cussu de dare a sos territòrios una forma paesagìstica chi mustraret, giai dae su chi podiat èssere bidu, una sensatzione sena duda de "romanidade" in cale si siat parte de s'imperu.
Sas tzitades fundadas dae fenitzos e pùnicos sunt de custa manera torradas a sestare pro mèdiu de protzessos carcos de un'urbanizatzione noa, assestende ispàtzios noos (comente su foru) e edifìtzios (comente sos impiantos termales) chi aiant dadu a sas tzitades bisura noa.
In sas campagnas si fràigant villas, edifìtzios in sos cales sos sennores meres de sa terra o de sos terrinos destinados a s'isfrutamentu agrìcolu podiant fàtzile mannu fàghere una cùmpuda atenta subra sos dominàrios issoro.
S'isfrutamentu agrìcolu de importu chi aiat bidu interessada sa Sardigna in custa fase conduit a unu protzessu chi a dies de oe podimus definire de degradamentu ambientale, giai printzipiadu in sa fase de in antis a sos tempos de sa dominatzione pùnica.
De importu mannu pro su cuntrollu de sa Sardigna romana fiat su reticuladu viàriu de mannària manna fatu cun s'intentu ispetzìficu de pòdere intrare e cumpudare onni àrea de sa provìntzia, fundada in su 227 a.C. Pro custa resone fiant istados fraigados paritzos pontes, a pitzu de sos rios prus de importu.
Sa matessi importàntzia tenet su sistema de acuedotos chi garantiat sa netzessidade ìdrica pro sos tzentros urbanos, medas bortas dotados de impiantos termales.