Crabas, iscavos de Tharros, tèmpiu de sas mesucolunnas dòricas

Su tèmpiu monumentale de Tharros

Su tèmpiu monumentale de Tharros, est unu fràigu malu a interpretare ca, in unu cuntestu indiferentziadu, s'agatant totu paris elementos chi si riferint a fases cronològicas diferentes.
S'elementu chi ghiat sa cumprensione de su tèmpiu est su dadu mannu otentu a manera artifitziale in su bancu de arenària, inclinadu a manera naturale dae sa turre de Santu Giuanne a mare. Si tratat de una platea retangulare marcada dae prospetos decorados cun semicolunnas dòricas galu visìbiles, chi aiat costituidu su basamentu de su primu fràigu templare, datàbile intre su de IV e su de III sèculos a.C. Su de nde àere betadu in època romana, sa parte murària chi cumpletaiat sa pesada perimetrale de su tèmpiu, aiat fintzas a como postu in dudas onni ipòtesi de ricostrutzione architetònica de sa fase pùnica de s'edifìtziu. Gràtzias a istrumentos de rilievu e de càlculu prus sofisticados, oe s'est lòmpidos a formulare sa prima ipòtesi de ricostrutzione gràfica de su cumplessu pùnicu chi podet èssere atendìbile. Su tèmpiu presentaiat una pianta retangulare, in progressione altimètrica dae su chirru de su mare cara a su monte, posta tando oru·oru sa costa. Un'iscalera nche leaiat a unu repianu, in su cale s'agataiat un'altare retangulare a chelu abertu.