Carbònia, necròpoli de Monte Sirai

Sos santuàrios

In prus chi dae sas tzitades, sa presèntzia fenitza in Sardigna fiat sinnada dae sa realizatzione de santuàrios noos, sende sa dimensione de su "sagradu" unu de sos elementos de importu chi contribuit a definire s'identidade culturale de onni tzivilidade, mescamente in su mundu antigu.
Àreas sagradas depiant èssere presentes in totu sos tzentros urbanos. A dies de oe no est semper fàtzile a identificare custas àreas, mescamente a càusa de sa continuidade de insediamentu.
Finas sas necròpolis faghiant parte de sos logos sagrados, comente dimustrant sos sinnos craros de sos rituales religiosos praticados a su momentu de sas sepulturas.

Galu prus marcada sa funtzione de "logu sagradu" de cussu ispàtziu de su mundu fenitzu-pùnicu rapresentadu dae su tofet, in ue sa depositzione de sas chisinas de sos pitzinnos mortos (pro càusas naturales o, segundu unu parre antigu, sacrificados) in sos primos annos de bida fiat acumpangiada dae unu rituale chi depiat previdire finas su sacrifìtziu de animales, comente dimustrant sos datos archeològicos.
De importàntzia particulare depiat èssere su chi est naradu tèmpiu de Antas (Frùmini Majori). Si tratat de unu logu de cultu dedicadu a sa divinidade denumenada "Sid Addir Babai" (a pustis torrada a numenare in àmbitu romanu "Sardus Pater Babai"), una divinidade cun prerogativas de salude, s'orìgine de sa cale paret èssere de àmbitu nuràgicu, pro passare a pustis a s'isfera culturale fenitzu-pùnica a primu e romana posca.