Carbonia, bidditzolu de Monte Sirai

Sa nàschida de sas tzitades

A pustis de una prima fase insediativa marcada dae su àere postu empòrios cummertziales, sa presèntzia fenitza leat sos connotados de una urbanizatzione verdadera.
Est a nàrrere chi benint fundadas, medas bortas in sos logos interessados dae sa presèntzia de mercados, sas primas tzitades, postas, in su casu de sos tzentros urbanos de sa costa, in ìsulas o montigros chi garantiant, in una costa o in s'àtera, s'aprodu amparadu dae cale si siat cunditzione de bentu.
Intre su de IX e su de VII sèculos a. C. sunt fundadas sas tzitades e sos tzentros de sa costa comente Sulky (Santu Antiogu), Karaly (Casteddu), Nora (Pula), Bithia (Domus de Maria), Inosim (Carloforte), Cucureddus (Villasimius), Tharros (Crabas) Òthoca (Santa Giusta) e sos tzentros de chirru de intro de Monte Sirai (Carbònia) e Pani Lòriga (Santadi).

Si tratat de unu fenòmenu nou pro sa Sardigna, chi in edade nuràgica aiat connotu su modellu de bìvere feti in bidditzolos (postos siat a curtzu de nuraghes, siat in positzione isolada).
Sa paghe in sos raportos intre sa gente sarda e sa gente semìtica dat una testimonia implìtzita de comente si fiat isvilupada sa presèntzia fenitza in Sardigna. Difatis, si puru lompende a tènnere unu cuntrollu semper prus carcu de àreas territoriales mannas, custa non fiat arribada a otènnere sos caràteres de una dominatzione verdadera, si no de s'integratzione intre duos pòpulos diferentes.
S'organizatzione de s'ispàtziu in sa tzitade fenitza depiat previdire una tzinta murària, unu portu-mercadu, (pro sos tzentros in sa costa), apendìtzios diferentes, un'àrea sagrada posta in logu artu in su coro de s'abitadu e, a chirru de foras de sa tzinta murària, sa necròpoli e su tofet.