Tergu, crèsia romànica de Santa Maria, su de XII sèc.

Su Romànicu in frore

A pustis de sa metade de su de XII sèculos, barigadu su perìodu de sos isperimentos, s'architetura romànica sarda intrat in su tempus de su mègius frore suo, marcadu dae su ligòngiu forte cun Pisa. Custu ligòngiu si faghet esclusivu, ca sos mercantes pisanos si nche cherent semper de prus in Sardigna, pro s’insertare in sos afàrios polìticos e econòmicos de sos giuigados.
A pustis de sa metade de su de XII sèculos, barigadu su perìodu de sos isperimentos, s'architetura romànica sarda intrat in su tempus de su mègius frore suo, marcadu dae su ligòngiu forte cun Pisa. Ligòngiu chi si faghet esclusivu, ca sos mercantes pisanos si nche cherent semper de prus in sos afàrios polìticos de sos giuigados e in s'economia de s'ìsula. Est unu raportu cun pagu echilìbriu, chi semper e cando no introbeit s'atividade de totu cuddos mastros lòmpidos dae Pisa chi s'aiant fatu esperièntzia no in Pisa ebbia, ma a bortas finas in Lucca e Pistòia. Si nche pesant crèsias de mannària desemplada pro s'edilìtzia, a bortas ispantosas pro sos mèdios tècnicos e de fràigu impitados, finas si non sugùgiant interessu che a sas de su Romànicu de cumentzu. Santu Nigola de Otzana, cunsagrada in su 1160, est unu monumentu de transitzione, ca paris cun sas maneras tìpicas de su Romànicu de cumentzu intrant finas cuddas de su Romànicu in frore. Sas fatzadas sunt prus decoradas, e sunt partzidas in òrdines orizontales, pro mèdiu de una filera de lògias farsas prenetada a èssere megiorada, e nde faghet testimonia sa sea de Santu Pedru de Sorres. Printzipiende dae su 1160 s'òpera bìcroma s'ispàrghinat, est a nàrrere cudda tècnica murària particulare, ue sas pedras biancas de carchina s'intreverant, cun regularidade, cun una fila de pedras fùmigas nieddas. Custa tècnica si podet bìdere in s'abbatzia de Sa Santìssima Trinidade de Sacàrgia e de Santa Maria de Tergu, e finas in sa crèsia de Santu Pedru de su Rughefissu in Bultzi. Inoghe fiat remonidu s'Iscravamentu, unu grupu de chimbe istàtuas in linna polìcroma de su de XIII sèculos, chi oe est in sa parrochiale. Est un'elementu raru de arredu litùrgicu chi est abarradu e chi depiat èssere prus isparghinadu in sas crèsias romànicas sardas, gasi comente isparghinada depiat èssere sa filera de pinturas murales, de importu mannu pro su messàgiu cristianu. Finas si ischimus de nd'àere pèrdidu medas, sunt costoidos afriscos nòdidos e de significu in sas crèsias de Sa Santissima Trinidade de Sacàrgia (su de XII sèculos), Santu Pedru de Garteddi e Santu Nigola de Truddas (su de XIII sèculos), acumpridas dae mastros toscu-latziales.