Bonàrcadu, crèsia romànica de Santa Maria, XII-XIII sèc.

Sos Condaghes

Sa paràula condaghe, de orìgine gregu-bizantina, definit s'àutu chi apostivigaiat una dadura a un'ente eclesiàsticu. Pustis sa paràula at inditadu su còdighe in su cale fiant trascritos totu sos documentos in pergamena chi pertocaiant s'amministratzione de benes dae parte de sos muristenes. Sunt documentos meledados in sos "scriptoria" diotzesanos o monàsticos.
Sa paràula condaghe, chi protzedit dae sa limba bizantina, definit pròpiu s'àutu cun su cale s'apostivigaiat una dadura a un'ente eclesiàsticu. Posca sa paràula at inditadu su còdighe in su cale fiant trascritos totu sos documentos in pergamena chi pertocaiant s'achirimentu e s'amministratzione de benes dae parte de sos muristenes. Intre custos documentos, meledados in sos "scriptoria" diotzesanos o monàsticos, nos sunt abarrados ebbia cuddos de Santu Pedru de Silki, Santu Nigola de Truddas, Santa Maria de Bonàrcadu e de Santu Micheli de Salvènnoro.

Su "Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu", costoidu in sa Biblioteca Universitària de Casteddu cun su nùmeru identificativu 277, est una sèrie de fascìculos manoscritos cumpilados intre sos printzìpios de su de XII e sa metade de su de XIII sèculos, e mentovat sos benes, in intrada e in essida de su muristene etotu.
Su topònimu Bonàrcadu, in sas variantes suas "Bonarcatu, Bonarcato, Bonarcanto" tramandadas dae su condaghe, protzedit dae su grecu Panàkhrantos "immaculada, purìssima", chi si naraiat a Maria Vìrgine alabada in unu santuàriu in cue, e chi fiat istadu sa sea de unu muristene grecu ue fiant intrados, posca, sos Camaldolesos.

Sos benedetinos si sunt aposentados in custa bidda pagu prus o mancu in su 1110, data chi agatamus in sa carta prus antiga de su condaghe, in ue resurtat chi su giùighe arburesu Costantine I de Lacon-Serra, cun mugere sua Anna de Zori e s'adduimentu de s'artzipìscamu de Aristanis, aiat fundadu unu muristene pro ondrare sa Trinidade e sa Vìrgine, ponende•lu in manos de s'abate camaldolesu de santu Zeno de Pisa, semper chi b'aeret imbiadu sos mòngios suos a lu ghiare, a bi traballare, a bi fraigare e a atèndere a sos terrinos. Cando ant fundadu su muristene, paris cun cussu, bi fiant noe crèsias e benes de creze diferente.

Aiant cunsagradu sa crèsia camaldolesa in s'annu 1146/1147, una data chi si podet dare leghende duas pergamenas de su condaghe, in ue resurtat chi su giùighe arburesu Barisone I de Lacon-Serra aiat ismanniadu sos benes de su muristene donende•nde àteros, cando si fiat fata sa tzerimònia solenne pro cunsagrare sa "clesia nuova" de Santa Maria, sende presente s'artzipìscamu arburesu Comita de Lacon. In prus de sa populatzione e de sos rapresentantes de sas curatorias arburesas, aiant leadu parte a sa tzerimònia s'artzipìscamu de Pisa Vaillano (comente rapresentante pontifìtziu) e sos àteros tres giùighes de Sardigna: Costantine-Salùsiu II de Càlaris, Gonàriu de Turres, Costantine III de Gaddura.
L'aiant postu a nùmene "crèsia noa" pesende a Santa Maria ca, ue fiat s'abbatzia, in antis esistiat unu santuàriu prus antigu, chi s'agatat oe etotu, connotu comente "santuàriu" de Nostra Sennora de Bonacatu, e sa cabèntzia minoredda chi teniat faghet a cumprèndere cantu lis abisongiaiat una sea de rapresentàntzia prus noa.
Mancari chi a manera direta dependiat dae su muristene de Pisa, su fràigu romànicu de sa crèsia de Santa Maria de Bonàrcadu desvelat maneras toscanas chi non sunt cunditzionadas dae sas formas pisanas, ma torradas a manigiare in s'impiantu, seghende e assentende sas pedras cun cuidadu mannu.