Pula, crèsia romànica de Santu Efis de Nora, post 1809

Su Romànicu de cumentzu

Sos giùighes sunt sos rapresentantes de s'imperadore bizantinu, chi in su de X sèculos si faghent autònomos boghende a campu sos bator rennos indipendentes. Pro legitimare su poderiu issoro, a un'ala lis abisòngiat de torrare a ammentare cun sas iscritziones grecas s'erèntzia issoro bènnida dae s'autoridade de Costantinòpoli, a s'àtera ala s'amparu chi lis dat su paba.
Sos giùighes sunt sos rapresentantes de s'imperadore bizantinu, chi in su de X sèculos si faghent autònomos boghende a campu sos bator rennos indipendentes. Pro legitimare su poderiu issoro, a un'ala lis abisòngiat de torrare a ammentare cun sas iscritziones grecas s'erèntzia issoro bènnida dae s'autoridade soberana de Costantinòpoli, a s'àtera ala s'amparu chi lis dat su paba dae sos poderios otzidentales.
Pro custu, a pustis de s' Iscisma de Oriente de su 1054, apostìvigant una polìtica de daduras de crèsias a sos òrdines monàsticos chi aiant unu tratamentu mègius cun su Paba. Sas primas daduras, chi favoressent sos Cassinesos, sunt de su 1065, sighidas – intre su de XI e su de XII sèculos - dae cuddas a sos Vitorinos, a sos Camaldolesos, a sos Vallombrosanos, a sos Tzistertzenses, totus mòngios chi fràigant o torrant a fraigare sas crèsias. In su matessi tempus, sende chi fràigant finas sas seas, cumentzat unu traballu cuidadosu pro sestare su sistema eclesiàsticu de sas diòtzesis.
Totu custu lu contant sas paristòrias de sa fundatzione, iscritas in su de XIII sèculos e lòmpidas a nois. E finas si sunt paristòrias, mantenent sa retentiva de fatas istòricas verdaderas. A pustis de sa metade de su de XI sèculos, Comita giùighe de Turres, ca non l'aiat cundidu su fogumudu pro meràculu, nche faghet pesare, pro torrare gràtzias, sa basìlica mannosa de Santu Baìngiu in Portu Turres, cramende mastros pisanos. In su peristante Giòrgia, sa sorre, si dat de ite fàghere pro fraigare su casteddu de Àrdara e sa capella palatina de Nostra Sennora de su Rennu, cunsagrada in su 1107. In printzìpios de su de XII sèculos su giùighe Costantinu e mugere sua Marcusa, non resessende a fàghere fìgios e duncas erederis, faghent votu de fraigare unu muristene in Sacàrgia a Sa Vìrgine e a sa Trinidade Santissima, chi in su 1112 resurtat unu de sos benes camaldolesos e est unu de sos monumentos prus ispantosos e connotos de su romànicu sardu.
Sos mastros chi ant fatu brotare s'architetura romànica non beniant dae Pisa ebbia. Fiant lòmpidos puru mastros dae Lucca, ca los aiant cramados sos giùighes e sos pìscamos, e ant lassadu sinnos ladinos in sa crèsia de Santu Giuanne de Viddalba (su de XI sèculos). Paris cun sos Vitorinos fiant lòmpidos in s'ìsula sos architetos puru chi ant sestadu sas formas de sas crèsias de Santu Sadurru de Casteddu o de Santu Efis de Nora, formas tìpicas de su romànicu de cumentzu froridu in su mediterràneu dae Catalùnnia a sa Proventza. Ma semper e cando sunt pisanos sos mastros chi atendent a sa majoria de sos cantieris edilìtzios sardos intre sa metade de su de XI e sa metade de su de XII sèculos: in prus de Santu Baìngiu de Portu Turres, e de Santa Maria de su rennu de Àrdara, sunt annoditadas meda sa sea de Santa Giusta, Santu Simplìtziu de Òlbia, e Santu Antiogu de Bisàrtziu, paris cun s'abbadia de Santa Maria de Bonàrcadu, cunsagrada in intro de s'annu 1147. In Sardigna, custa architetura romànica de cumentzu tenet custos piessinnos: s'atrevimentu de sos progetos edilìtzios, desvilupados sighende mollos de mannària desemplada, sa seguresa e s'abilesa tècnica fraighende totu in pedra, su de prefèrrere sa simplesa de s'istrutura impreende pagu e nudda sa decoradura. Sunt cabos de òpera artìsticos meros e sìncheros, chi sunt in relata funguda e de significu cun s'istòria e cun sa natura sarda e chi tocat de los cumprèndere a beru pro resessire a los tutelare dae sos acontzos male cungiminados o dae àteros istròpios fatos in custos tempos.