Ispàtzios urbanos e architeturas monumentales

Sa lòmpida de sos fenitzos in Sardigna est testimoniada dae sa cumparsa de una novidade de natura architetònica de importu: sa nàschida de sas tzitades.
Sa tzivilidade nuràgica difatis, mancari apat tentu cuntatos intensos e sighidos cun àteras tzivilidades de cussu tempus (comente sos Mitzeneos) chi pròpiu in su mòdulu insediativu urbanu aiat fundadu s'identidade polìtica, sotziale e econòmica sua, aiat seberadu su bidditzolu comente fòrmula abitativa.
Sas tzitades fenitzas, postas pro su prus (ma non feti) in sas costeras de Sardigna, introduint in s'ìsula sos ischemas urbanos de sa madrepàtria e, cun custos, sas formas edilìtzias.
Dae custu bessu, sa novidade prus de importu rispetu a sos ischemas edilìtzios praticados a sos tempos de sos nuràgicos est rapresentadu dae su passàgiu dae sa pianta tunda, tìpica de sa cultura nuràgica (francu sos templos a "megaron") a cussa retangulare.

Mudant finas sas istruturas funeràrias. Assistimus difatis a sa nàschida de necròpolis verdaderas e de cussas àreas funeràrias particulares naradas "tofet", ispàtzios destinados a s'interru de sos pitzinnos mortos a piticos (o sacrificados, segundu una tesi chi però agatat semper de prus pagu cunsensu intre sos istudiosos).
De importu particulare est su àere introduidu dae parte de sos pùnicos sa tècnica murària denumenada "a telàrgiu", chi aiant sighidu a l'impreare non feti a sos tempos de sos romanos ma finas in sos primos sèculos de su medioevu.