Làconi, pedras fitas de Bau Carradore

Deos e òmines de pedra

"Deos e òmines de pedra": de aici s'archeòlogu Enrico Atzeni at interpretadu a manera sintètica sa balia simbolica de sas tres crezes de isculturas megalìticas- menhir protoantropomorfos, menhir antopomorfos, pedras fitas- istàtuas-isteles atestadas in su tempus in Sardigna intre su de IV e III millènnios a.C.
"Deos e òmines de pedra": de aici s'archeòlogu Enrico Atzeni at interpretadu a manera sintètica sa balia simbolica de sas tres crezes de isculturas megalìticas- menhir protoantropomorfos, menhir antopomorfos, pedras fitas- istàtuas-isteles atestadas in su tempus in Sardigna intre su de IV e III millènnios a.C.

Sa definitzione de "menhir protoantropomorfi" l'impreant faeddende de monolitos chi s'isvilupant in artària ( in Sardigna sunt nòdidos esemplares chi arribant a artàrias ispantosas de chimbe o fintzas ses metros) e "aniconici", est a nàrrere sena una rapresentatzione mera e sìnchera. Si distinghent pro una cara prana (si pensat chi custa fiat sa cara printzipale) e dae unu sestu ogivale siat in su profilu de dae in antis chi in s'ala a palas. Sa tècnica de traballu est sa marteddadura, manigiada cun garbu dae chie faghiat custas òperas.

Sa denumenatzione "menhir antropomorfi" l'impitant imbetzes pro una segunda creze de monolitos. Si distinghent dae sos menhir protoantropomorfi pro sa punna ladina a sa sàgama frontale de s'iscultura una isgrussada pro rapresentare a manera meda ischemàtica sos coddos e sa conca de una pessone. In unos cantos de custos sa rapresentatzione nd'essit prus sintzilla, mancari chi siat semper ischemàtica, pro more de sa presèntzia de sa cara umana.

Sas pedras fitas (tzerriadas fintzas "istàtuas-isteles") afortiant sa primatzia de sa cara frontaleIn su cùcuru b'at una cara sena ogros e buca, rapresentada petzi dae sos chìgios e dae su nasu aunidos in su clàssicu ischema a "T". Sa setzione chi pertocat a sas petorras est prenada a manera vària: tenet botzas cònicas o "a pastìllia" a ghisa de titas (e tando est reconnota comente feminile"; o si nono su chi tzèrriant "cùcuru imbesse a triutzu" o "a candelabru" (una immàgine chi ammentat sos "cùcuru imbesse" presentes in intro de unas cantas domos de gianas e reconnota comente figura antropomorfa "tambulada" chi pertenet a unu "mundu de sos mortos" pensadu comente "a s'imbesse" cunforma a su normale "mundu de sos bios" suta de sa cale cumparet unu istilete a frama dòpia triangulare (e tando diat èssere una figura maschile).