Dea mamma de istile volumètricu, dae Crabas

Sa dea mamma

Una de sas produtziones a ladinu prus "artìsticas" de sa Sardigna prenuràgica sunt a seguru sas istatueddas de sa "Dea mamma". Sunt isculturas minoreddas (in mèdia a fùrriu de 10-15 tzentìmetros de artària, ma si nd'agatant fintzas prus piticas e prus mannas) chi retratant figuras femminiles. Sa prus antiga de custas figuras est cussa de sa "Vènere de Macumere", in su Neolìticu antigu.
Una de sas produtziones a ladinu prus "artìsticas" de sa Sardigna prenuràgica sunt a seguru sas istatueddas de sa "Dea mamma".
Sunt isculturas minoreddas (in mèdia a fùrriu de 10-15 tzentìmetros de artària, ma bi nde sunt fintzas prus piticas e prus mannas) chi retratant figuras femminiles.
Sa denumenatzione "dea mamma" intregada a cussas isculturas s’assentat in unu cuntestu de agatu, semper in àmbitu funeràriu, chi at giutu sos istudiosos a pensare chi cussas màgines potzant èssere una rapresentatzione sagrada de s’ispàtziu fìsicu e simbòlicu in ue su mortu benit postu: sa "Terra", pensada comente "generadora" de sa vida e duncas comente "mamma" a coa de sa cale (sa tumba ipogèica) su mortu torrat a s’acasagiare. Tocat de nàrrere chi però sunt petzi ipòtesis intrepretativas.
Sa prus antiga de custas figuras est cussa chi tzerriant "Vènere de Macumere", chi si podet assentare in su tempus, mancari chi no a manera segura, in su Neolìticu antigu.
S’istile de sa rapresentatzione mudat segundu sa fase cronològica e culturale. Si moet dae s’istile "naturalìsticu" de sa "Vènere de Macumere" e, galu de prus, de sas istatueddas "steatopigie" agatadas in necròpolis chi pertenent a sa Cultura de Bonu Ighinu ; si giumpat posca a sas istatueddas in istile "cruciforme", chi pertenent a sa Cultura de Otieri e si lompet a sas figuras "traforate" de s’Eneolìticu.