Casteddu, crèsia de sos Santos Iorgi e Caterina, 1957-1964

Torrende a fraigare

In Sardigna sas operatziones de sa segunda gherra mundiale fiant acabadas a beru cun s'armistitziu de s'8 de cabudanni de su 1943 e cun sa colada de sas tropas tedescas in Còrsica. Sa lòmpida de sos Alleados (cara a sa metade de cabudanni 1943) e sa nòmina in su ghennàrgiu 1944 de su generale Pedru Pinna che Artu Commissàriu pro sa Sardigna, sinnaiant un'istesiadura largana cunforma a su perìodu in antis de sa gherra.

Sos bombardamentos chi aiant fertu s'ìsula intre santandria 1942 e maju 1943, aiant pertocadu non feti obietivos militares, ma fintzas tziviles, cajonende dannos meda a cuartieris intreos de sas tzitades printzipales (Casteddu, S'Alighera, Òlbia, Santu Antiògu, Arbatax, Portu Turres) e a paritzas biddas de intro.

Sa situatzione fiat galu prus crispa pro sa mancàntzia de cullegamentos cun su restu de s'Itàlia e pro sa farta de materiales e de manobreria.
Nointames sa gherra sigheret in su restu de s'Itàlia finas a s'abrile de su 1945, in s'ìsula fiat comomai lòmpidu su tempus de meledare subra sa renàschida ligada a sa voluntade de torrare a printzipiare.

Unu primu sinnu de custu ispìritu nou fiat istada s'incingiada, in s'austu de su 1944 in Casteddu, de unu locale pro ispetàculos in logu abertu, su "Cinegiardino".Sa dibata, a primìtzios de creze teòrica ebbia (pro mancàntzia de mèdios), posca fintzas e mescamente pràtica, pertocaiat sa netzessidade de favorèssere sos investimentos in sa costrutzione de òperas pùblicas, cunsideradas comente benes istrumentales, prus de s'incurare de cussa de s'edilìtzia abitativa, leada a consideru in tames comente bene de consumu.

Sa chistione fiat istada iscaretzida pro sa prima bia in manera orgànica, pro su chi pertocat totu sa natzione, in su 1948, cando sa revista "Edilizia Moderna" aiat publicadu unu nùmeru monogràficu "intregadu a una inchesta regionale subra sa recostrutzione". Cun s'agiudu de paritzos architetos e ingennieris si fiat acraridu comente fiat posta sa cosa, analizende sos problemas de s'edilìtzia ingravados dae una situatzione econòmica in disacatu. A sa matessi manera sas disugualidades sotziales chi fiant galu prus sentidas comente ingiustas ca in medas isperaiant in unu megioru mannu de sa bida.

Faeddende de sa Sardigna, e mescamente de Casteddu, custas problemàticas ddas aiat fatas notare s'architetu Sarbadore Rattu, chi poniat paràulas subra sa recostrutzione fata a sa lestra e belle de su totu fata male, narende chi bi fiat bisòngiu de isfrutare mègius s'ocasione oferta dae sos dannos retzidos, de disinnare una viabilidade noa e fàghere nàschere una tzitade noa chi respondat a sos bisòngios de sa bida moderna.