Made in Sardinia

Sa renàschida de s'artesania sarda, in totu su Noighentos a s'ispissu est istada interpretada comente unu torrare a sas raighinas primitivas de s'arte a pustis de su decaimentu cajonadu in sos sèculos dae su pesu pisanu, ispanniolu e piemontesu.

Unu cronista de su "Corriere dell'Isola", faeddende de sas produtziones atuales, las definit "prus serentes a s'istile sardu antigu·antigu", e sa revesa sua si depet a artistas atentos chi "ant annantu a sa lìnia geomètrica, poligonale, sa lìnia curvada, comente evolutzione netzessària de su disinnu sardu, pro su prus giai presente in unas cantas figuras primitivas de animales e òmines, espressadas a manera istintiva in su pane sardu, traballadu cun apentu dae sas massajas".

Su sincretismu de sas formas chi marcant paritzos aspetos de sa produtzione isulana, cun un'intritzu de tràgios populares, arcaismos "ètnicos" e faeddada culta, est sebestadu comente su resultadu de una continuidade intre arte preistòrica, arte populare e artesania cuntemporànea. Un'incrìchidu de s'interpretatzione chi però ispigrat s'atinu de sa "unità etnica fermissima"- comente la mutit Lutzianu Moretti in "L'Artigianato d'Italia"- in ue s'inferret su movimentu in atu, e chi incrarit sa "assenza di retorica" cumpleta in sos resultados lòmpidos.

Fintzas Màuru Manca s'annestrat subra su tema nuràgicu, trasladende in su tessìngiu sos resurtos de sa fase sua "mediterrànea" de sa prima metade de sos annos Chimbanta e cussos de sas chircas imbenientes de sinnos, e disinnat pro sas tessidoras de Durgali una filera de tapissos cun figuratziones de gherreris nuràgicos cravosos e cun sìmbulos archetìpicos, in biancu e nieddu e a colores. Sa lìnia "barbàrica" de Manca s'aunit a cussa, promòvida dae Ubaldo Badas e dae Eugèniu Tavolara, de su "rennou in sa traditzione". Est semper e cando custa ùrtima a otènnere sos sutzessos prus mannos.