Arzachena, tumba de gigantes de Coddu Vecchiu

Sas necròpolis

In totu su tempus de sa tzivilidade nuràgica, sos logos impreados pro sepultare fiant feti sas "tumbas de sos gigantes", nùmene dadu dae sa traditzione populare locale a custos monumentos funeràrios nuràgicos tìpicos.

Sas tumbas de sos gigantes sunt costrutziones longas (podent lòmpere finas a 30 m), fatas totu de pedra.
Sunt caraterizadas dae sa forma planimètrica chi ammentat sa figura ischemàtica de una pròtome de trau, frutu de sa presèntzia in sa fatzada de su monumentu de duos bratzos a arcu postos a ambos chirros, chi leant sa forma de sa chi li narant esedra.

S'esedra podiat èssere fata cun su sistema a "ortostati", est a nàrrere cun una filera de pedras postas a gurteddu, o si nono cun su sistema a fràigu, semper lìticas. Su tipu a "ortostati" fiat caraterizadu pro sa presèntzia a su tzentru de un'istele tzentinada, prus arta respetu a sos àteros "ortostati".
S'aposentu de intro resurtaiat cobertu cun unu sistema "a piattabanda".
In intro de sas tumbas de sos gigantes si praticaiat su rituale funeràriu de sa sepoltura a cumone, e custu in parte surprendet respetu a una sotziedade comente cudda nuràgica chi si presentat, basende·nos subra totu sos datos materiales, connotada dae una gerarchizatzione forte meda.

In sas fases cronològicas chi benint a pustis essit a campu una pràtica funerària noa: cudda de sas sepolturas a sa sola in intro de putzigheddos minores, comente in sa necròpoli de Monte Prama (Cabras), in ue sunt istadas agatadas sas istàtuas nuràgicas famadas chi rapresentant personàgios umanos a mannària naturale.