Porto Cervo, crèsia Stella Maris, 1968-1969

S'istile Costa Ismeralda

Sa creatzione de sa Costa Ismeralda, a òpera de s'omònimu Cunsòrtziu nàschidu in su 1962, marcat s'inghitzu de s'isvilupu turìsticu in Sardigna. S'àrea interessada dae custu fenòmenu architetònicu de importu mannu, ma finas econòmicu e culturale, s'istèrriaiat in belle che 50 Km intre Arzachena e Òlbia e pertocaiat una parte de territòriu pro su prus desertu.

Su Cunsòrtziu, intre sos primos sòtzios agatamus s'Aga Khan Karim, si fiat costituidu cun un'organigramma bene serradu, in ue totu moliaiat a inghìriu de unu programma rapresentadu dae su Comitadu de Architetura, chi teniat unu còmpitu de controllu e de règulas pro su chi pertocaiat cale si siat interventu edilìtziu aeret tentu logu a chirru de intro de sa Costa Ismeralda, in base a unu programma de fràigos cundivididu in totu dae sa Comuna de Arzachena.

Custa modalidade de agire aiat ingendradu luego cuntrastos vàrios cun sa Regione Autònoma de Sardigna, sa cale però non nche fiat resèssida casi in nudda a firmare s'efetu programmàticu potente de su Cunsòrtziu. De custa manera sa costa incontaminada de s'àrea fiat istada assugetada a unu fenòmenu carcu de antropizatzione. Unu de sos printzipales protagonistas de s'operatzione fiat istadu s'architetu Luigi Vietti, imbentore de su nùmene Costa Ismeralda e de medas àteros topònimos destinados a divenire in pagu tempus nòdidos meda.

Su primu de sos insediamentos progetados dae Vietti fiat istadu Porto Cervo. Su modellu urbanìsticu impreadu si podiat paragonare a cussu de unu bidditzolu medievale, cun sa variante de importu però de àere postu in su tzentru de su "bidditzolu" su tzentru cummertziale de sas boutiques e de sos logos de recreu.

Sa toponomàstica de sos logos de intro de su "bidditzolu" tenet una funtzione evocativa in s'impreu suo a su cale custos ispàtzios podiant o depiant èssere destinados: naschent in custa manera sa Passeggiata, sa piazzetta degli archi e cussa de sas Chiacchiere. Naschet finas su chi li narant Istile Mediterràneu, un'istile totu imbentadu fundadu subra formas sèmplitzes, volùmenes craros, in calicuna manera ligados a sa situatzione ambientale, arcos repitidos, rebussu craru o de onni manera de colores biancatzos.

In su 1963 est realizadu s'albergu "La Pitrizza" de Vietti, costituidu dae unu filu de villas in mesu a una vegetatzione fita, cuntradistintas semper dae sa cura manna in su sèberu de sos materiales pro fraigare e in sas formas architetònicas, a su matessi tempus sèmplitzes e elitàrias.

Galu oe si podet reconnòschere sena duda su caràtere forte de sos primos fràigos respetu a sas operatziones ispeculativas, meda prus pagu sensìbiles a lòmpere a un'integratzione cantu prus "naturale" cun su territòriu.