Tàtari, "grattacieli" de pratza Castello, 1952-65

Architetura de a pustis de sa gherra

Fiat sa tzitade de Tàtari a inghitzare a tènnere su primu "grattacielo", fraigadu in pratza "Castello" a làcana de su tzentru antigu, cun un'interventu chi iscuntzertat e non càmbiat meda dae s'atzione de su "piccone risanatore" firmada pro more de s'inghitzu de sa gherra. In sa matessi manera finas àteras tzitades de s'ìsula, Casteddu, Iglèsias, Aristanis etz., fiant istadas tocadas dae custos fràigos a prus pianos.

In su chi pertocat sos edifìtzios religiosos, sende chi sos provedimentos contra sa gherra aèrea, chi in carchi manera aiant dèpidu amparare sos edifìtzios monumentales, finas in Casteddu sas bombas aiant fatu dannu, a manera medas bortas irreparàbile, a paritzas crèsias de importu.
Fiat istadu postu tando su problema de torrare a acontzare o de torrare a fraigare, resoltu a pustis in manera diferente a segunda de sas situatziones chi si presentaiant, tantu pro rispetare s'usàntzia geralizada de s'interventu "casu pro casu", chi medas bortas nch'aiat leadu a istransire sos printzìpios de sa Carta de su Restàuru apostivigados pagu tempus in antis de sa gherra mundiale, cara a sos fatos non prevìdidos e inèditos comente sos dannos de sa gherra. Su Gèniu Tzivile, suta s'amparu de su Proveditoradu a sas Òperas Pùblicas aiat tentu unu ruolu detzisivu: interventos cun tecnologias noas, càmbios de istruturas recuperadas dae sas muredinas in àteros monumentos, acontzos de pagu importu, ma sena decoros, torrados a fàghere feti in sas sàgomas, sos càmbios de impreu sunt intre sas operatziones prus frecuentes chi fiant istadas afrontadas. Unas cantas crèsias fiant istadas acontzadas segundu su critèriu "in ue fiat e comente fiat" (Santa Anna, Santu Giusepe), una fiat istada torrada a fàghere in manera totu diferente (su Càrmene), àteras nde las aiant ghetadas pro dissestos istàticos verdaderos e presuntos (Santa Margherita, Santa Luxia, Santu Giorgi), una fiat istada trasformada in auditorium comunale (Santa Teresa). Meressent però un'atentzione particulare a su mancu tres interventos chi aiant tentu resurtados diferentes: sa crèsia tardogòtica de Santu Domìnigu, acontzada pro mèdiu de una proposta intelligente intre antigu e modernu dae Raffaello Fagnoni, sa crèsia de sos Santos Màrtires Giorgi e Caderina, torrada a fraigare ex novo in totu àtera parte de sa tzitade, cunsighente a sa moda de trasferire su tìtulu de crèsias antigas a parròchias noas, comente fiat capitadu a sa de tres, Santa Luxia, che dae crèsia de cunfraria de s'apendìtziu de Marina fiat divenida parròchia de su chirru de San Benedetto como semper prus populadu.