Barùmini, cumplessu de Su Nuraxi, corrale in intro

Su nuraghe, monumentu sìmbulu

S'elementu architetònicu tìpicu e distintivu de sa tzivilidade nuràgica est su nuraghe. Est un'istrutura a turre cun aposentu (o aposentos, in su casu de sos monumentos a prus de unu pianu) a chirru de intro cobertu cun bòveda a "cùpola farsa" o "tholos".

Sa paràula "nuraghe", cun sa cale si denùmenat su monumentu, est dàbile chi bèngiat dae sa raighina linguìstica "nur", de orìgine antiga meda e forsis de sostratu mediterràneu, chi diat chèrrere sinnificare pròpiu "cavità" ma finas, a su matessi tempus, "muntone de pedras" e, pro sensu trasladu, "logu de osservatzione elevadu". Si diat ispiegare de custa manera, giai in sa sìntesi linguìstica, sa natura architetònica dòpia de su monumentu a su cale su tèrmine "nuraghe" si riferit. Est fatu pro ospitare ispàtzios pro bìvere e a su matessi tempus istrutura prus de totu militare, de controllu de su territòriu.

In sas allegas de onni die custu tèrmine s'impreat in Sardigna finas pro inditare àteros tipos de monumentos chi, in limbàgiu tècnicu, sunt classificados comente "pseudonuraghes" o "protonuraghes" o "nuraghes a passaditzu". Custa denominatzione ùrtima faeddat a craru chirchende de desinnare su caràtere tìpicu de custos monumentos: sa forma "a passaditzu" de sos aposentos de chirru de intro, sena sa cobertura a tholos.

Dae sas connoschèntzias nostras a dies de oe, su nuraghe (indichende cun custu tèrmine unu monumentu istruturadu gasi comente l'amus descritu in antis) est una manifestatzione architetònica feti de sa Sardigna. Non mancat sa possibilidade de cunfrontare sas solutziones istruturales e architetònicas cun costrutziones a tholos de su mundu egeu, de sa Còrsica, de sas Baleares, prus o mancu in sas matessi eras.
Pro custas resones, su nuraghe est duncas una espressada tìpica de s'architetura megalìtica chi essit a campu, in custa fase cronològica, in formas vàrias in totu su Mediterràneu.