Una tzivilidade architetònica de livellu artu

Su chi pensamus nois de s'entidade culturale chi oe li naramus “tzivilidade nuràgica” rèsurtat conditzionadu dae sas elaboratziones architetònicas chi custa tzivilidade est istada a tretu de produire: sos templos a putzu, sas tumbas de sos gigantes, sos templos a “megaron” e, mescamente, sos nuraghes.

Custos monumentos sunt difatis gasi medas e presentes in su territòriu sardu chi ant cumbintu a sos istudiosos chi tocaiat a nd'impreare su nùmene pro definire sa tzivilidade chi los aiat produidos.

Su datu foras de duda est chi su sistema culturale chi li naramus “tzivilidade nuràgica” aiat intèndidu su bisòngiu (pro resones non galu craras de su totu) de s'impinnare in s'isfortzu de fraigare unu nùmeru mannu de monumentos rafinados e cumplessos, lompende a acumprire un'impresa de natura architetònica mai bida in antis in s'istòria de s'ìsula.

Custu isfortzu pro unu fràigu gosi mannu fiat istadu una manera de primitia pro respòndere a sos bisòngios noos dados dae s'isvilupu sotziale, polìticu, econòmicu, religiosu e, pro la fàghere curtza, “culturale” a ue fiat lòmpida sa Sardigna in custa època, e chi l'aiant pretzèdidu una filera de esperimentos, de sos cales faghent parte finas sos protonuraghes, semper e cando fraigados finas in edade nuràgica.