Durgali, dolmen de Monte Longu

Su megalitismu

Su tèrmine "megalitismu" desinnat unu fenòmenu cun caraterìsticas planetàrias (totu sos continentes nde sunt istados interessados) e leat printzìpiu dae sos cantones de pedra impreados siat pro un'usu monumentale sìngulu (est su casu de sas pedras fitas) siat pro fràigos definidos, est a nàrrere, "megalìticos".

De sas espressadas prus tìpicas de megalitismu presentes in Sardigna depimus ammentare sas giai mentovadas "pedras fitas", sos "dolmen", sas "allées couvertes", monumentos chi apartenent a sas fases de su Neolìticu reghente.

Sos "menhir" (connotos in Sardigna comente "pedras fitas") sunt cantones de pedra a forma pro su prus illonghiada, chi podent presentare custa forma siat a su naturale siat pro mèdiu de s'interventu de s'òmine chi regularizat sa morfologia de sos blocos, chi posca podent èssere postos a sa ritza a sa sola o a filos. Est su casu, in Sardigna, de sos filos de Pranu Mutteddu in Goni chi acumpànginat sa necròpoli de tumbas in tundu.

Su tèrmine "dolmen" (de orìgine bretone, comente puru sa paràula "menhir") cheret nàrrere "tàula de pedra" e faghet referèntzia a sa forma tìpica de sos monumentos denumenados gasi, fatos pròpiu comente una tàula lìtica. Sos dolmen (unu pro totus, cuddu de Motorra in su terriòriu de Durgali) teniant sa funtzione de tumbas.

Galu funtzione funerària teniant pro acabare sas "allées couvertes" (pro esempru cudda de Sa Tanca de sa Marchesa in territòriu de Bìrori), realizadas cun duos filos parallelos de "ortostati" serrados a chirru de subra dae losas postas in orizontale pro serrare su vanu longu destinadu a interrare a cumone.