Sa Baronia, domos de gianas de Montessu

Sas necròpolis

Unu de sos sinnos archeològicos prus craros e ladinos de s'intrada de sos omìnides de su Paleolìticu in sa conditzione chi li naramus umana est sena duda su de àere agatadu sos rastros chi atenent a sa pràtica de interrare sos mortos chi apartenent a su grupu issoro.

In s'istòria de s'òmine est in su Paleolìticu de mesu chi custa pràtica si mustrat pro sa prima borta. In Sardigna però non tenimus, oe in die, pro sas connoschèntzias nostras, rastros archeològicos chi pertocant a custu perìodu.

Sas primas testimonias in s'ìsula chi atenent a sa cumparta de pràticas funeràrias sunt de chircare in su neolìticu de mesu, prus a prestu in sa cultura de Bonu Ighinu.

Pròpiu sas costumàntzias funeràrias diferentes in su cursu de su neolìticu rapresentant un’elementu de cultura materiale intre sos prus de importu pro s'archeòlogu pro su còmpitu malu a fàghere de articulare in culturas s'istòria sarda.

Cheret ammentada però intre sas formas de interru prus antigas e de dura in Sardigna cussa de interrare a intro de sas chi si narant "domos de gianas" (domos de sas fadas), sas grutas artifitziales in intro de ue si assentaiat prus de unu corpus. Sas "domos de gianas" cumparent in su Neolìticu reghente (cultura de Otieri) ma s'impreu sighit fintzas a pustis in s'Eneolìticu , gràtzias a sa pràtica de l'impreare torra.

Sunt de sinnalare fintzas àteras formas de interru: sas tumbas in tundu, sas tumbas megalìticas (dolmen e allée couverte), e sas tumbas ipogèicu-megalìticas (grutas artifitziales cun intrada megalìtica).