Sos printzìpios de s'architetura in Sardigna

Cun s’allega "architetura" si depet indicare "s'impare de sos cambiamentos e de sas alteratziones introduidas subra sa terra, pro sas netzessidades umanas, fatu francu su desertu".

A sa lughe de custa definitzione, leada galu oe comente bona dae su prus de sos testos de architetura moderna, paret legìtimu, in lìnia de printzìpiu, faeddare de "architetura" fintzas pro su Paleolìticu, sa fase cronològica prus antiga de s'istòria de s'òmine.

Si passamus però dae sa teoria a sa pràtica, si depet cunstatare chi, pro su chi atenet a su Paleolìticu de mesu, in Sardigna non sunt istados agatados rastros architetònicos chi si potzant refèrrere a custos perìodos.

Si podet ipotizare chi sa mancàntzia de custos rastros siat cajonada dae su fatu chi sas istruturas pro bìvere de custas fases cronològicas, pinnetas simples, fiant fatas, est dàbile, cun materiale chi fràgiat (linna, ossu, peddes, sida).

Àteru e tantu malos a iscumproare sunt sos rastros de sas mudaduras minores pro su chi pertenet a s'organizatzione de s'ispàtziu internu o de s'intrada, produidos dae s’abitàntzia fata in sas grutas e amparos a suta de rocas.

Sa regorta documentària megiorat in su Neolìticu: cun sa nàschida de s'agricoltura e de s'allevamentu essit a pìgiu s'architetura mera e sìnchera, est a nàrrere in su sensu de "s'abilidade de connòschere e dare forma a su territòriu abitadu".

Pro su chi atenet a custu perìodu, sa Sardigna nos at torradu istruturas a muru e "fundos" de pinnetas, in prus a istruturas funeràrias de castas diferentes.