Casteddu,palatzos in Marina (Via Roma)

Sa tzitade a pustis de s'Unidade

A s'incràs de s'Unidade de s'Itàlia s'assentu urbanu de sa Sardigna mostraiat un'istrutura dìlica meda pro unos cantos aspetos e problemàticas. Su bonu de sa populatzione (80,5%) istaiat in sas comunas piticas ispàrghidas in totu s'ìsula, mentras una parte mìnima ebbia (su rusuzu de 19,5%) in sos àteros tzentros prus mannos e de custos feti sos majores, Casteddu e Tàtari, colaiant sos 5000 abitantes.

Mudende sos bisòngios polìticos-econòmicos, giai in su 1836, si pensaiat pretzisu de istorrare s'idea de s'istrutura amministrativa de su territòriu e pro custu su re Carlo Alberto aiat intregadu su tìtulu de tzitades a Nùgoro, Tèmpio Pausània e Otieri. Si bogaiat a craru in custa manera s'amparu de sos interessos de su Cabu de susu tataresu e s'incarrigu pretzisu assignadu a Nùgoro che a bàrdia de sas Barbàgias.

Intro de sas sete tzitades règias de nòmina aragonesa difatis (Casteddu, Tàtari, S'Alighera, Casteddusardu, Bosa, Aristanis, Iglèsias) feti Iglèsias, gràtzias a s'impèllida noa de s'indùstria estrativa, dae sèculos resursa printzipale de su territòriu suo, mostraiat de ischire respùndere a su bisòngiu de sos tempos noos, mentras mostraiant sinnos ladinos de crisi: Casteddusardu, S'Alighera e Bosa.

Sa prima fiat isulada e cun unu giudu de pagu importu in cunforma a su chi teniat in antis. Sa segunda fiat prus pagu adata comente portu ponende·dda in cumparàntzia cun Portu Turres pro su chi pertenet sos tràficos cun sa terramanna. S'ùrtima, Bosa, posta in logu discumbeniosu cunforma a Macumere pro su chi pertenet sa viabilidade de s'Istrada Reale "Carlo Felice" e de sa lìnia ferroviària.Nointames sa populatzione chi fiat pagu bundante in sas tzitades, sende chi su nùmeru totale de residentes in totu s'ìsula lompiat a belle 609.000 unidades, s'apretu fiat semper prus mannu.

Cun sa reforma de sos Consìgios tzìvicos (1836), chi previdiat s'istitutzione de unu Consìgiu de sos Ediles, prepostu a bardare s'incuru, sa sanidade e totu su chi ddis deghet in sos tzentros urbanos, essiat a campu un'atentu, disconnotu finas a tando, pro una manera noa de bìvere in tzitade, chi illonghiaiat sas raighinas suas in sa chi mutint "idea della magnificenza civile", isparghinada dae sa revolutzione napoleònica, ma lòmpida in s'ìsula petzi a Restauratzione acumprida.

S'acaraiant pro custu duos apretos: a una banda dare a s'istrutura urbana un'òrdine cunforma a su fraigadu giai connotu, cun su fundamentu de una relata noa intre amministratzione pùblica e privados, a s'àtera frunire servìtzios noos e atzivos pro sa colletividade, che a su campusantu, su mercadu, s'ospidale, su teatru, su bochidòrgiu, a sos cales diant èssere istadas acostagiadas in sa segunda metade de su sèculu sas iscolas e s'istatzione ferroviària.