Sa gara de poesia logudoresa

In sa leada de su Logudoro, in su chirru tzentru-setentrionale de sa Sardigna, at leadu balia una forma de poesia a bolu, in otavas, in ue sos poetas est comente chi gherrent in s'arresonu (sa gara) a pustis de àere retzidu unu tema dessignadu dae àteros. Sos poetas cantant sos versos issoro e sunt acumpangiados dae unu coro a tenore, cuncordende poesia e mùsica.
In sa leada de su Logudoro, in su chirru tzentru-setentrionale de sa Sardigna, at leadu balia una forma de poesia a bolu, in otavas, in ue sos poetas est comente chi gherrent in s'arresonu (sa gara) a pustis de àere retzidu unu tema dessignadu dae àteros. Sos poetas cantant sos versos issoro e sunt acumpangiados dae unu coro a tenore, resessende a cuncordare bene sa poesia cun sa mùsica, ligàmene chi est una forma artìstica cumplessa e originale, e chi luego faghet efetu, resurtende atzivu in sa comunicatzione.
Sa poesia logudoresa a bolu tenet raighinas fungudas e, fintzas si non sunt medas, paritzas testimonias iscumproant sas òrigines suas antigas, e puru s'importu de s'isparghidura manna in su tempus coladu pro totu sa cultura sarda "tot court".
Sas garas in versos, chi fiant su piessignu de sos adòbios amistantziosos tra amigos ("ispuntinos o "rebotas") e de cando sas famìlias beniant a pare, si faghiant, e galu si faghent in sas festas de bidda, comente chi esserent teatros favorèssidos. Paret chi est a sa fine de d'Otighentos e pro more de paritzos cantadores de sos prus nòdidos, chi sa gara apat tentu s'istrutura formale gasi comente oe etotu la connoschimus (cun carchi cambiamentu piticu. In dies de oe sos poetas (chi, pro su prus, sunt in duos o in tres) sètzidos in su palcu in mesu a sa pratza in ue faghent sa festa, s'unu a costàgiu a s'àteru, si nde pesant a bortas a bortas pro cantare sos versos issoro a sa sèria e a mesura. Pro iscaldire sa boghe e pro avesare sa rima cumentzant sa gara cantende una filera de otavas improvisende•las a tema lìberu: a custa parte, cun una paràula chi protzedit dae s'italianu, li narant esòrdiu. Tando si cantat su primu tema propostu dae sos organizadores de sa gara e ogni poeta l'acumprit in 25-30 otavas, ca durat in totu un'ora, pagu prus o mancu. Pensant e seberant su tema ponende a pare, a manera dialètica, tesis o cuntzetos unu contra a s'àteru, a esempru "sa pinna e s'aradu" (traballu de cherbeddos e traballu de manos), "sa rughe e s'ispada" (podere temporale e podere ispirituale), "tempus presente, passadu e benidore" . A dae chi acabbant de cantare su primu tema, si pasant agigu e duncas cantant su segundu tema in sas matessi manera narada in antis, arresonende a s'ispissu de cosas prus lèbias e brullanas comente "sa sogra" e "sa nura", "Fìgia, babbu, pretendente".
Sa forma poetica impreada cantende s'esòrdiu e sos temas est s'otava serrada, istrofa de oto versos endecasìllabos chi finit cun una rima serrada. Pròpiu in custos duos ùrtimos versos (dìsticu) b'est su sutzu de su messàgiu de totu s'otava. Pustis de àere acumpridu sos duos temas, sa gara sighit cun una fase mesana, prus fàtzile a cumprèndere e de ispàssiu, in ue sos poetas cantant otavas a tema lìberu intreverende•si ogni duos versos. Custa fase s'acumprit finende cun sas batorinas, cuartinas a rima obligada, brullanas e befianas. A concluos de gara, pro su prus, sa poesia est una dèdica a su santu chi benit festadu in cussa bidda in ue sa gara etotu si faghet. Custa moda poètica est mescamente unu sonete a su cale annanghent una coa de versos retrogados, est a nàrrere torrados a ripìtere intreverende s'òrdine de sas paràulas pro bogare a pìgiu rimas noas e annoare gasi su messàgiu.
Comente amus giai naradu, unu coro a tenore (bassu, contra e mesu boghe) acumpàngiant su càntigu de sos poetas e s'istrutura sua currispondet a s'istèrrida de su cantu a tenore in ue su poeta est su solista e su tenore l'acumpàngiat intreverende sos acordos suos (corfos) a ogni versu o a ogni duos versos cantados.
Su pùblicu chi andat a sas garas est unu fiotu bastante mannu de amantiosos chi a s'ispissu sighit sos poetas fintzas cando cantant in àteras biddas de sa leada. Est gente chi tenet cumpetèntzia e interessamentu mannu, chi est protagonista sena su cale sa gara de poesia logudoresa non diat èssere sa matessi.
Intre sos poetas prus famados e afitianados a sa gara, ca sos organizadores los cramant semper a cantare bi sunt: Bernardu Zizi, Màriu Masala, Bruno Agus, Giusepe Porcu, Tzelestinu Mureddu, Giusepinu Donaera, Sarbadore Iscanu.
Sos nùmenes de paritzos poetas de su tempus passadu est comente chi siant intrados in su mitu: comente Remundu Piras, Serbadore Tucone, Antoni Cubeddu, Giusepe Pirastru, Sebustianu Moretti, Baìngiu Contini e Pepe Sotgiu (chi s'est retiradu dae sas garas dae paritzos annos). In s'istade est normale a sighire una gara de poesia logudoresa, ca ruent sas festas pro sas santos patronos de biddas medas. Podimus ammentare, intre sas pratzas chi contivìgiant cun cuidadu sas garas de poesia: Atzara, Meana Sardu, Buddusò, Samugheu, Durgale, Irgoli, Garteddiì, Orgòsolo, Ulìana, Silanus, Bortigale e Torpè. Paritzas garas de poesia sunt istadas intzisas e cummertzializadas dae etichetas discogràficas regionales.