S'Itàlia de sas Natziones

Est in s'ispìritu cunservadore acabende s'Otighentos e a primìtzios de su Noighentos chi printzìpiat in Sardigna su caminu de s'arte moderna. Pro totu su Bintènniu sos artistas, cumbintos de s'identidade pretzisa de su pòpulu sardu, leant cussèntzia de sa balia culturale de s'òpera issoro.
Est in s'ispìritu cunservadore acabende s'Otighentos e a primìtzios de su Noighentos chi inghitzat in Sardigna su caminu de s'arte moderna. In tempus de binti annos s'arte sarda cumentzat a leare una identidade sua etotu e a fàghere a manera chi siant reconnotos sos artista sardos sìngulos chi, cumbintos de custa identidade pretzisa de su pòpulu sardu, atinant a su valore culturale de s'òpera issoro.

Mentres s'architetura acadèmica s'espressat cun sos istiles istòricos (classitzista, neorinascimentale, neomedioevale), su limbàgiu modernista (liberty e decò) aberit sa ghenna a illustradores in chirca de unu tratu prus modernu comente Giusepe Biasi e Filipu Figari. Paris a s'iscultore Frantziscu Ciusa, sunt sos protagonistas de cussu movimentu chi li deghet de èssere cramada dae sos crìsticos “imbentu de s'identidade artìstica sarda”, chi punnat a torrare a dare balia a sas raighinas etnogràficas de sa cultura e de s'arte isulana.

A pustis de sa prima gherra mundiale si donat atentu a sas artes aplicadas. Sa mira est cussa de annoare sa produtzione de riferimentu a sas traditziones etnogràficas locales, torrende a dare balia a sa cultura populare.

A s'imbesse, su tzentralismu de su sistema culturale fascista punnat a callare a sa muda sas rechestas regionalistas. In architetura ponent pee sas tentas ratzionalistas, cun edifìtzios a bias de grandu valore formale e funtzionale, ma in sas artes figurativas si torrant a prefèrrere sos istiles acadèmicos. S'avantzada in sa cultura natzionale costat cara: sa cultura regionale, sas modas de bida e de pensu traditzionales torrant belle a nudda pramizadas comente sunt a unu fatu de folklore ebbia.