Gosos e rosàrios

Cun sa paràula gosos e sas variantes suas ("gòcius, cògius, gozos, grobbes, gosi, làudi" etc.) s'ìndicant in Sardigna totu cuddos càntigos de devotzione chi ondrant a sos Santos o a Nostra Signora. Totu custos vocàbulos protzedint dae su catalanu "goigs" e dae su castillianu gosos, chi, dae parte issoro, benint dae su latinu gaudium, chi tenet su significadu de "cuntentesa".
Cun sa paràula gosos e sas variantes suas ("gòcius, cògius, gozos, grobbes, gosi, làudi" etc.) s'ìndicant in Sardigna totu cuddos càntigos de devotzione chi ondrant a sos Santos o a Nostra Signora. Custas allegas protzedint dae su catalanu "goigs" e dae su castillianu gosos, chi, dae parte issoro, benint dae su latinu gaudium, cuntentesa. Custas formas sunt tìpicas de sa penìsula ibèrica, ue sunt documentadas giai a printzìpios de su de XIV sèculos, a pustis si sunt ispàrghidas in Sardigna a sa fine de su de XVI sèculos. Fatu francu carchi casu, sos testos de sos gosos sunt, a s'avesu, tramandados a boghe o pro iscritu XVI secolo e pro su prus incurados dae esponentes de su clero chi ant fatu de preìderos in sas biddas de Sardigna. Mescamente sunt iscritos in cuartinas o sestinas de otonàrios, e comente tema faeddant de sa bida de sos santos o de Nostra Signora. In s'istèrrida, a s'avesu, b'at una cuartina chi sos ùrtimos duos versos sunt impitados comente retroga de sa duina a sa fine de ogni pesada.
Dae su puntu de bista musicale sa cantada de sos gosos tenet un'istrutura melòdica chi si ripitet. Est una moda simple meda, pro su prus sillàbica, chi, a ogni pesada, benit presentada cun variantes de significu, pagu prus o mancu. Lassende firma custa base, sas modas de los cantare mudat cunforma a s'àrea geogràfica: difatis si podent ascurtare sos gosos cantados dae sas bator boghes de sos grupos e cuncordu, o dae sos grupos de càntigu a tenore, ognunu a sa moda e a s'avesu suo; dae un'assemblea de sos chi sighint una novena o dae sos fideles a sas frofessones peri sas carrelas de sa bidda chi cantant cun prus de una boghe "all'unisono" (cun duas-tres partes parallelas); in forma monòdica o puru comente càntigu solista acumpangiadu dae un'istrumentu comente s'òrganu o sa fisarmònica, o s'armonium. Sas launeddas, s'organete o galu, cunforma a una moda isparghinada in Campidanu ebbia, cun s'acumpangiamentu de sa chiterra.
In Sardigna, un'àtera moda musicale connòschida meda est cudda de sos rosàrios cantados. Sa cantada, cun testos de pregadorias catòlicas, de sas prus ispainadas in limba campidanesa o logudoresa, pro norma previdet s'intrèveru de duos coros, ognunu de sos cales cantat, a prus de una boghe "all'unisono" –su mesu de ogni pregadoria (Ave Maria, Babbu Nostru, Gloria Patri e sas laudes). Sende chi in sa majoria de sas biddas sardas l'agatamus in ocasiones ligadas a tzelebratziones religiosas diferentes (novenas, interros, professones etc., sa moda de su rosàriu cantadu no est ispetzialìstica ma ligada in totu a su cuntestu. Finas si su rosàriu cantadu tenet una simplesa e una monotonia de aparèntzia, apartenet a cuddos avesos cultuales (chi sunt medas in Sardigna) chi, a prus de acumprire a sa funtzione issoro piessignada (sa pregadoria, pro sos rosàrios) podent èssere apretziados comente mèdiu de espressada di microidentidades locales. Ogni bidda àntimat su rosàriu suo cunforma a s'ocasione (rosàriu "de allegria" pro sas novenas o rasàriu "de morte" pro sos interros), a sas maneras de lu cantare (òmines a sa sola, fèminas a sa sola, intrèveru de òmines e fèminas , de cunfrades e de sos àteros fideles, etc.), a sas lìnias melòdicas (diversas dae cuddas de sas biddas lacanàrgias, a manera particulare, pagu prus o mancu) a piessignos fonèticos (chi annoditant sa bidda in intro de un'àrea linguìstica prus manna) e gasi sighende. Custa variedade bogat a campu una sienda desemprada, sinnu de s'importu chi tenet sa mùsica in sa bida de sos sardos, chi galu isetat, oe chi est oe, de èssere istudiada a marera sistemàtica e faghende cumparàntzias. Sas ocasione prus nòdidas pro ascurtare cantadas de Rosàrios e gosos, a su matessi tempus, sunt sas festas patronales de paritzas biddas sardas: intre sas àteras cuddas de Santu Bernardinu in Mògoro (su 20 de maju), de Santu Costantine in Samugheo (6 de Trìulas), de su biadu Fra Nigola in Gèsturi (5 de austu).

MONOGRAFIE
Gosos e Ternuras, vol. I
Gosos e Ternuras, voll. II e III


"Is goccius" per Sant'Efisio (incipit). Esecuzione contestuale: launeddas Luigi Lai; cantori delle confraternite di Sant'Efisio di Cagliari e di Capoterra. Registrazione realizzata il 2 maggio 2003 nella chiesa di Su Loi (archivio privato Ignazio Macchiarella).