Giuseppe Sciuti, S'intrada in triunfu de Gio Maria Angioy in Tàtari, 1879

Sa decoratzione de sos palatzos pùblicos

Inghitzende dae su 1870 pro more de s'organizatzione geogràfìcu-amministrativa annoada de s'Istadu, leat importàntzia manna s'immàgine de palatzos provintziales, che a seas detzentradas de s'autoridade. Custos acollint ufìtzios, salas de reunione e retzimentos, e s'abitatzione de su prefetu, emanatzione direta de su guvernu tzentrale.
Inghitzende dae su 1870 pro more de s'organizatzione geogràfìcu-amministrativa annoada de s'Istadu, leat importàntzia manna s'immàgine de palatzos provintziales, che a seas detzentradas de s'autoridade. Custos acollint ufìtzios, salas de reunione e retzimentos, e s'abitatzione de su prefetu, emanatzione direta de su guvernu tzentrale.

S'àrchida polìtica de s'istitutzione s'ammostrat fintzas in s'atinu postu a sa funtzionalidade e a su decoru de sos palatzos provintziales, de sos cales sos programmas decorativos de sos ambientes de rapresentàntzia, cun temas illustrativos chi pertenent a istòrias locales de cada regione, bogant a campu unu disinnu ùnicu globale chi mirat a sa glorificatzione de s'Istadu illuminadu dae sa monarchia sabàuda. No est de fàghere francu duncas chi sos programmas iconogràficos apostivigados in sea locale depiant retzire un'aprovu dae su guvernu de Roma.

In Casteddu agatant comente sea de sa Provìntzia, in cantu sìmbolu traditzionale de sa soberania, su Palatzu Reale, pro sèculos residèntzia de sos visurè ispanniolos in antis, piemontesos posca, e de sa matessi famìlia reale. In Tàtari, si fràigat ex novo una sea chi li deghet in un'àrea de ismanniamentu urbanìsticu tzèdida dae sa Comuna in su 1872, subra sa cale in su giru de bator annos, su progetu de s'ingennieri Eugenio Sironi, naschet su Palatzu de sa Provìntzia, cun un'acherada cara a sa Pratza de Itàlia chi est ampra. Sos istucos de s'acherada e de sos ambientes internos sunt de Galli; sos afriscos de su pianu nòbile, fatos moende dae su 1887, sunt pro manu de Dancardi e de Dechiffer mentras, su “Ingressu trionfale de Gommaria Angioy in Tàtari", in sa bòveda de su salone de su Coinsìgiu, est intregadu, cun sa seletzione tràmite cuncursu natzionale, a Giusepe Sciuti.