Aristanis, crèsia de su Carmu, 1776-1785

Sos ingennieris militares

Sa Sardigna colat de su totu in manos a sos Savòia in su 1718, ma custu non marcat sa sessada de sas fàbricas artìsticas chi bi fiant, chi si distinghent pro su limbàgiu tardobarocu, aguantende fintzas a s'acabu de su sèculu in una filera de crèsias chi aunint elementos de traditzione locale cun modos de su manierismu de su Chimbighentos e de su barocu de su Seschentos.

Sa Sardigna colat de su totu in manos a sos Savòia in su 1718, ma custu non marcat sa sessada de sas fàbricas artìsticas chi bi fiant, chi si distinghent pro s'acostiamentu a unu limbàgiu tardobarocu, aguantende fintzas a s'acabu de su sèculu in una filera de crèsias chi aunint elementos de traditzione locale cun modos de su manierismu de su Chimbighentos e de su barocu de su Seschentos.

Dae su 1720 su guvernu sabàudu mandat in Sardigna ingennieris militares capassos, in antis pro afortiare sas fortificatziones e ammodernare pontes e istradas, e posca pro annoare edifìtzios antigos e nde progetare noos. Tràmite issos sa cultura isulana s'italianizat ponende in fatu a sas modas tardobarocas lìgure-piemontesas.

Custas modas sunt isparghinadas cun s'importatzione de istàtuas e arredos de màrmaru (altares, paliotos, tronas, balaustras, fontes pro batiare), de manufatos de prata dèchidos e tessìngios pretziados.

Su sighire sas modas de sos ambientes artìsticos italianos creschet in s'Otighentos cun s'òpera de unos cantos architetos nàschidos in s'ìsula ma annestrados in Torino, chi connoschent sas formas clàssicas chi si fiant isparghinende in Europa. Si fràigant crèsias cun una sintassi architetònica chi mostrat s'acostiamentu cumpridu a su limbàgiu classitzista.

Fintzas su mundu de s'edilìtzia tzivile ispigrat sas paritzas àndalas de sas modas culturales de tando, mentres s'apretu semper prus mannu de defensa de sas biddas de sa costera ispinghet sa monarchia sabàuda a una polìtica de populamentu nou de sas ìsulas in s'oru de sa costera sudotzidentale sarda, chi contat intre de sos resultados suos sa pianificatzione urbanìstica de Calasetta e Carloforte.