Maistru de Otieri, Bisita, dae su Retàulu de Otieri

Sos retàulos

A tempus de s'esportatzione sua in Sardigna, s'ischema de su "polittico" gòticu ispànicu ("retaule", catalanu; "retablo", castillianu) depiat àere giai leadu una forma firma, isperimentada pro sa funtzione chi l'aiant intregadu. Dae su chi si connoschet cun sa testimonia de sos dipintos etotu, si pensat chi su retàulu siat istadu introduidu in duas versiones.
A tempus de s'esportatzione sua in Sardigna, s'ischema de su "polittico" gòticu ispànicu ("retaule", cun faeddu catalanu; "retablo", castillianu) depiat àere giai leadu una forma firma, comomai isperimentada pro sa funtzione chi l'aiant intregadu.
Dae su chi si connoschet pro more de sa testimonia in sos dipintos etotu, si pensat chi su retàulu siat istadu introduidu in duas versiones, distintas fortzis dae sa mannària.
Ampuladu cun s'istrutura de su trìticu dòpiu subra una predella cun ricuadros a nùmeru dìspari, presentaiat sa curnisa de sos "polvaroli" a pagnadas o a columìngiu tzentrale in sas palas minoreddas. Pro sos "polittici" prus mannos, s'ischèma chi divenit canònicu s'acabu pranu, cun sa curnisa diagonale de su "polvarolo" posta corcada in s'iscumpartu de mesu ("pessa mitjana") chi sobrat de meda sos de costadu ("pessas foranas", "de ma esquerra" cussos de manca, "de ma dreta" cussos de dereta"), oru•oru de su cale sas costanas esternas sos "polvaroli" ("guardapols") sighint una lìnia truncada, tasida a unu tantu dae sa predella ("peu").
Istrutura a trìticu dòpiu e iconografias gòticu-catalanas a manera canònica su deduent dae sos bìculos abarrados de su "Retàulu de s'Annuntzatzione" (1406 pagu prus o mancu), chi benit dae Santu Frantziscu de Stampaci, de su cale sa Pinacoteca Naztzionale de Casteddu remonit sa predella e tres tàulas, assinnadas a su catalanu Joan Mates, òpera belle a seguru pintada in Bartzellona e esportada in s'ìsula.
In su 1455, cun su "Retàulu de Santu Bernardinu" giai in su Santu Frantziscu de Stampaci e como in sa Pinacoteca de Casteddu, s' ischit a seguru chi sa cummitèntzia isulana est comomai colada dae s'importatzione de òperas produidas de su totu in Catalùnya, a sa rechesta a pintores chi aiant tramudadu in Sardigna e chi traballaiant in sas butegas locales.
Moende dae custu printzìpiu, su cuadru de sa pitura isulana de su segundu Batorghentos paret semper prus ricu e vàriadu, gràtzias a sa cantidade e sa calidade de sas òperas chi sunt lòmpidas, intreas o arrogadas, e pro more de sa filera de riferimentos culturales chi custas mostrant cun istèrrida ampra intre su polu italianu (mescamente Nàpoli) e su polu ibèricu (Bartzellona e Valèntzia), pro mèdiu de su cale lòmpiant riflessos bivos de sa visione fiamminga.

Rapresentativa, in custu sensu, est sa pozitzione de su Maistru de Casteddusardu, ùnicu in sos modos chi distinghent sas òperas de autografia sustantziale. Totus girant a fùrriu a petzi una data segura, su 1500, annu chi bi resurtat, dae un'atu de su 6 de làmpadas, chi sos còjubes Giuanne e Iolanda de Santa Cruz, sennores de su logu, aiant postu una renda a s'annu in favore de su notàriu casteddaju Nigolau Gessa, pro pagare su retàulu fatu pintare pro sa crèsia issoro in Tuili. Est su "retàulu de Santu Pedru", su prus mannu de sos duos chi sunt remonidos in sa parrochiale de Tuili, òpera de importu mannu pro s'individuatzione de sos elementos culurales chi tzirculaiant in Sardigna acabende su Batorghentos e inghitzende su sèculu nou.
Est su tempus chi esordit in Casteddu sa chi si narat "Iscola de Stampaci", chi leat su nùmene dae su cuarteri de Casteddu in ue sa famìlia de sos Càvaros aiat tènnidu sa butega pro paritzos ingènneros. Su pintore prus de primore de Stampaci est Pedru Càvaru. Sas novas de archìviu, chi a pitzu de issu sunt istadas agatas, moent dae su 1508 a su 1538. Su 2 de ghennàrgiu 1508, Pedru Càvaru est presente intre sos chi faghent parte de su grèmiu de sos pintores bartzellonesos; si nde cumprendet chi depiat èssere in Catalùnya a su mancu dae una deghina de annos e a seguru fiat bastante agradèssidu. Cunforma a sos tempos, Pedru Càvaru est pintore de unu ghetu ditzadu, fortzis s'ùnicu sardu chi a tènnidu modu de sestare sa personalidade sua etotu in unu ambiente che a cussu de Bartzellona, in ue aiat pòdidu godire de impèllidas saliosas, ca fiant articuladas in paritzas diretziones, dae cussa fiamminga a cussa italiana. Isse aiat ischidu a impitare custa tzircustàntzia pro buscare un'abertura chi aiat dadu sos frutos suos in Sardigna pru unu sèculu galu, cun un'orizonte de 180 grados dae Bartzellona a Nàpoli.
Prima òpera (intre cussas lòmpidas a nois) est su "Retàulu de sa Vìrgine" pro s'altare majore de sa parrochiale de Santu Giuanne batista in Biddamara, chi in sas curnisas de bassu de sos "polvaroli" tenet sos sèllios de sa cummitèntzia Aymerich e s'iscrita cun data 1518 e sa firma de su pintore "pinsit hoc retabolum Petri Cavaro pictorum minimus Stampacis".
A tempos de su retàulu de Biddamara, s'òpera prus cumplessa e prus cumpleta intre cussas chi sunt costoidas, Pedru Càvaru aiat non petzi cumpletadu sas esperièntzias prus de importu de s'ambiente bartzellonesu, ma fintzas suspidu elementos de fundamentu de sa situatzione artìstica napolitana, chi portant a lassare sos modos tardogòticos e a sighire cussos de sa pintura rinascimentale italiana. Mortu Pedru Càvaru (1537) sighit s'atividade de sa butega losana su fìgiu Micheli cun leadas ladinas rafaellescas, mentres Antiogu Mainas ispàrghinat sòperas de moda prus popularesca.
Fintzas pro sa pintura manierìstica, tenimus testimonias pitoricas galanas, mescamente sas òperas de su Maistru de Otieri, interessante ma galu misteriosu, chi tenet butega in su cabu de susu ("Retàulu de sa Madonna de Loreto" in sa crèsia majore de Otieri, "de Sant'Elene" in sa parrochiale de Benetuti, "Famìlia Sagrada" in sa Pinacoteca de Piaghe).
Intre s'acabu de su Chimbighentos e comintzende su sèculu imbeniente sunt ativos in su cabu de giosso sos pintores napolitanos Bartolu Castagnola, Giùliu Adato, Ursinu Bonocore e su Saligheresu Frantziscu Pinna, chi traballat in Casteddu ("Pala de Sant'Alberto") in sa crèsia de su Càrminu, "de Sant'Òrsola" oe in Pinacoteca), cun unu istile abertu a sas influèntzias campanas a manera direta o mediadas dae sas imprentas.