Orgòsolo, su tenore

Orgòsolo est una de sas comunidades in ue sa pratichesa de su càntigu a tenore tenet prus balia e in ue b'est su nùmeru prus artu de cantadores e de grupos fissos chi s'apentant e chi sunt formados dae professionistas meros e sìncheros de custa forma musicale piessignada. In sa bidda sentint prus a notu s’identidade de su càntigu. Cale sunt sos piessignos de su tenore orgolesu?
Orgòsolo est una de sas comunidades in ue sa pratichesa de su càntigu a tenore tenet prus balia e in ue b'est su nùmeru prus artu de cantadores e de grupos fissos chi s'apentant e chi sunt formados dae professionistas meros e sìncheros de custa forma musicale piessignada.
In sa bidda sentint prus a notu su piessignu identitàriu de su càntigu a tenore. Su sentidu fungudu de sos orgolesos, de apartenèntzia a sa comunidade, los ispinghet a s'incurare, a prou, de totu sos piessignos culturales issoro, incuru chi essit a craru cando sa populatzione intrea s'apoderat de cale si siat espressada culturale. Acò sa trata bene costoida de su tenore orgolesu chi, imbetzes de copiare su càntigu de sas àteras biddas, punnat a annoditare e a amprariare algunos piessignos suos etotu.Custu, paris cun su nùmeru artu de cantadores, at fatu e faghet a manera de prodùere una sienda manna in su limbàgiu musicale (possibilidade de mudòngios rìtmicos, armònicos, de timbru e melodia), pro mèdiu de una variedade rica de sas cantadas individuales, originales ma semper passadas in su sedatzu de sa comunidade. Ma cale sunt sos piessignos tìpicos de su tenore orgolesu?
A seguru su timbru, piessignadu dae un'abertura vocàlica chi non s'agatat in àteras traditziones. Est su bassu chi, sena duda peruna, dat un'efetu piessignadu a su timbru: tenet unu sonu abertu meda de gùturu e "graffiato", annoditadu ca su sonu essit finas dae su nasu e devenit aspru. B'at de annànghere fintzas su cuntrastu intre bassu e contra otentu e postu in evidèntzia dae sa contra pro more de variatziones miradas de boghe e ritmu. Sa craresa distinta e metàllica de sa mesu boghe e s'efetu de atogadura chi a bortas produet, cumpletant su sistema tìmbricu de su tenore orgolesu.
Sende chi no est istadu cunditzionadu dae influèntzias musicales angenas, su càntigu a "boghe sèria" de Orgòsolo at costoidu un'andanta sua chi desvelat una lentesa antigòria: unu tempus istentosu chi permitet a sos cantadores de espressare muta e fantasia sena simplificatziones a sa lestra. Un'àteru piessignu nòdidu orgolesu est sa macroistrutura de sos càntigos a boghe de ballu chi, a manera diferente cunforma a su chi costat in sas traditziones de àteras biddas, est belle semper piessignada dae s'intreveradura in su càntigu intre solista (sa boghe) e su coro (tenore). Custu difatis ponet a craru sa partzidura mètrica de su testu faghende a manera de lu cumprèndere. Sa calidade bona de sas boghes est sa cajone prus manna chi at permissu de annoditare sa fama de su tenore orgolesu. Sa personalidade ladina de sos cantadores, su sentidu poèticu e fintzas musicale issoro, lis ant permissu de propònnere semper testos cun meledos de poesia sìnchera isperghende su significu semànticu. Mentras chi totu sos àteros tenores sighiant a cantare testos de sos prus traditzionales, sos tenores de Orgòsolo proponiant, pro fàghere un esempru, "tancas serradas a muru", poesia polìtica de s'otighentos ligada a sa rebellia contra sa lege "delle chiudende", o puru cantaiant testos polìticos ligados a s'atualidade (un'esempru est sa cuntierra de Pratobello) o torraiant a iscobèrrere sos testos atzudos e fortes de su poeta tonaresu Pepinu Mereu.
Su tenore orgolesu est agradessidu in totu sa Sardigna, finas (e mescamente) dae sos cantadores de àteras biddas: est difitzile chi non s'agatet, in cale si siat bidda ue sa traditzione aguantat, unu cantadore chi no apat cantadu mai a s'orgolesa.
Su càntigu a tenore de Orgòsolo l'ant istudiadu paritzos etnomusicòlogos e istudiosos de traditziones populares, de sos cales Diegu Carpitella e Pedru Sassu. Sa bibliografia est rica meda, ca sa traditzione de Orgòsolo tenet, a bàntidu, su nùmeru prus mannu de intzisiones e publicatziones (nessi sessanta suportos finas a su 1996, a su chi resurtat dae s'Archìviu de Màriu Cervo, in Òlbia) cunforma a totu sas àteras biddas.
Pro ascurtare cantende su tenore orgolesu bastat de tzucare a Orgòsolo pro s'acasagiare nessi carchi die in cale si siat perìodu de s'annu, mègius cando faghent sa festa de s'Assunta, a mesaustu. B'est sa possibilidade belle che segura de intèndere cantende unu de sos tenores orgolesos de palcu in una de cuddas paritzas festas paesanas chi si faghent in Sardigna, in s'istade.