Joan Mates, Cassa de Santu Giulianu, dae su Retàulu de sa "Annunciazione"

Arte gòticu-catalana

Moende dae sos primos de su de XV sèculos, est a nàrrere dae cando sa cultura catalanu-aragonesa resurtat, a su mancu in sos tzentros urbanos mannos- comomai assimilada, sa positzione de s'iscultura si definit non prus petzi in sos manìgios istòricos prus isparghinados, chi aturant de repicu architetònicu, ma mescamente in cunforma a s'istrutura cumposta.
Moende dae sos primos de su de XV sèculos, est a nàrrere dae cando sa cultura catalanu-aragonesa resurtat, a su mancu in sos tzentros urbanos mannos- comomai assimilada, sa positzione de s'iscultura si definit non prus petzi in sos manìgios istòricos prus isparghinados, chi aturant de repicu architetònicu, ma mescamente in cunforma a sa funtzione fata in un'istrutura cumposta comente sa pala de altare tardogòtica in sa variante sua ibèrica, su retàulu, in ue a sa pintura est intregadu su ruolu de protagonista.

In custos "polittici" pomposos - conditzionados pro su chi pertenet s'ischema e sa mannària- s'impreu primàriu abarrat semper e cando cussu de su pintore, a su cale tocaiat a fàghere sos temas iconogràficos in superfìtzies partzidas in campos pru figuratziones sìngulas.

De importu e non segundàrios resurtant, però, sos interventos de su maistru de linna e de su fusteri, a su cale fiat intregadu su telàrgiu istruturale de una màchina gasi cumplessa, de su tacheddadore, chi faghiat s'incassamentu e sas curnisass partzidoras, de su indeoradore, chi donaiat a sa linna sa cualificatzione estètica de superfìtzie cosa sua. Si mai s'istrutura de su "polittico" previderet s'istàtua de su santu titulare, belle semper posta in sa macherina in mesu de sa pala, si rechediat s'agiudu de s'iscultore.

S'esecutzione de sos retàulos leat bisura de unu traballu chi naschet dae sa collaboratzione de professionalidades diferentes- a bias cunsotziadas, a bias reunidas in sa butega de unu maistru- e de unu impinnu finantziàriu mannu. S'istùdiu de custas òperas agiudat duncas a cumprèndere non petzi su cuntestu e sas presèntzias artìsticas ma fintzas sas possibilidades econòmicas e sa positzione sotziale de sos cummitentes.