Su tziclu de s'arte catalana e ispanniola in Sardigna

In su 1326 su Casteddu de Càlaris, tzitade losana de formatzione e cultura pisana, s'intregat de su totu in manos de sos Aragonesos. De cada manera custa data serrat, non petzi pro Casteddu ma pro bona parte de sa Sardigna, su tziclu de sa tzivilidade artìstica medioevale sinnada dae presèntzias itàlicas.
In su 1326 su Casteddu de Càlaris, tzitade losana de formatzione e cultura pisana, s'intregat de su totu in manos de sos Aragonesos. De cada manera custa data serrat, non petzi pro Casteddu ma pro bona parte de sa Sardigna, su tziclu de sa tzivilidade artìstica medioevale sinnada dae presèntzias itàlicas. Moende dae custa data, sos riferimentos culturales si orientant a manera graduale, ma semper prus a firmu, cara a su ghetu ibèricu.
Pro sighire totu s'isvilupu de s'indiritzu catalanu in sa pintura sarda fintzas a sa sessada sua, tocat però de barigare sa dura istòrica de su rennu de Aragona, proite in realidade petzi in su liminàrgiu de su Seschentos si cumprit su tziclu de sa funtzione tènnida dae su "polittico" gòticu ispànicu dae sa prima introdutzione, belle a metade de su de XIV sèculos, in sas crèsias casteddajas.
Mentres chi s'architetura incluit unu monumentu perfetu e atuale gòticu-catalanu in su Santuàriu de Bonària, fraigadu intre su 1324 e su 1326 in su tretu in ue sos Aragonesos si fiant acasagiados pro acometare sos Pisanos in su Casteddu de Càralis, s'istòria de su "polittico" pitòricu aiat pòdidu imbetzes cumentzare no in antis de s'intrada mera e sìnchera de sa cultura catalana in s'ìsula.
De fatu, in sa segunda metade de su Treghentos sa pintura catalana l'esportant in Sardigna e pintores catalanos traballant in Casteddu e in s'Alighera, fintzas si sa presèntzia issoro podet èssere torrada a fraigare non sighende òperas pitòricas chi ant poderadu ma iscumproende sas testimonias archivìsticas.
Giai printzipiende su Batorghentos, a sas novas de archìviu s'acostàgiant subravivèntzias cuncretas de òperas pitòricas de rampile catalanu, chi dant in finis sa possibilidade de sestare una istòria de sa pintura in Sardigna, non prus subra materiales raros, isparèssidos o ipotèticos, ma subra presèntzias de artistas documentadas dae sas òperas issoro.
Su "polittico" tardogòticu sardu ("retablo") tenet in su tzentru una macherina cun s'istàtua de sa Vìrgine, afurriada dae iscumpartimentos de linna pintados, repicadu dae curnisas in istucu e cumpletados dae "polvarolos" e dae "predellas" cun isvilupu orizontale. Unos cantos intre sos prus de significu benint dae sa crèsia isciusciada de Santu Frantziscu de Stampaci e sunt oe in sa Pinacoteca Natzionale de Casteddu.
Sos esòrdios de sa pintura tardogòtica sarda bident intre su 1350 e su 1450 artistas catalanos inviare in Sardigna sas òperas issoro. Intre custos Joan Mates, chi faghet su "Retàulu de s'Annuntzatzione" pro sa capella omònima de Santu Frantziscu de Stampaci, e su pintore anònimu de su Retàulu de Santu Martinu in Aristanis, oe remonidu in s'Antiquarium Arborense. In su primu bintènniu de su Batorchentos su portoghesu Alvaro Pirez, de formatzione toscana, pintat unu "polittico" pro sa crèsia de Santu Domìnigu de Casteddu, de su cale abarrat una Madonna cun Pipiu cun linearismos tardogòticos rafinados (Pinacoteca Natzionale de Casteddu).
A pustis de su 1450 paritzos artistas ibèricos s'acasàgiant in s'ìsula pro traballare. In su 1455 aberint butega in Casteddu sos pintores catalanos Rafael Thomas e Joan Figuera cun s'incàrrigu de realizare su "Retàulu de Santu Bernardeddu" pro Santu Frantziscu de Stampaci. In Tàtari intames si fiat acasagiadu Joan Barcelo, documentadu intre su 1488 e su 1516: su "Retàulu de sa Bisita" cosa sua, dae s'omònima capella de Santu Frantziscu de Stampaci, ammesturat elementos culturales valentzanos e fiammingos. Galu desconnotu ma dipendente de issu est su maistru chi pintat su "Retàulu de su Presèpiu" (dae Santu Frantziscu de Stampaci), in tonalidades de colore bivu e fundos de oro pomposos de moda ispanu-fiamminga.
Unu sensu nou de sa lughe e de s'ispàtziu prus modernu cumparet in sas òperas de su Maistru de Casteddusardu nòdidu meda, chi leat nùmene dae su retàulu pintadu pro su duomo de cussa bidda, autore fintzas de su "Retàulu de Santu Pedru" pro sa parrochiale de Tuili (datadu 1500) e de cussu de sa "Porziuncola" in su Santu Frantziscu de Stampaci in Casteddu. Dae issu dipendet s'istile de Giuanne Muru, autore de sa "predella" de su "Retàulu majore de Àrdara » (1515)