Casteddu, cripta de sos Màrtires in sa seu de Santa Maria, 1618

S'imbentu de sas Carenas Santas

In finitia de su Chimbighentos sa contierra intre artzipìscamos de Tàtari e Casteddu pro sa primatzia de sa Crèsia sarda fiat gasi rebesta chi s'isprigaiat non petzi in sa polìtica, ma finas in su protzessu de achirimentu de sas modas artìsticas noas.

Giai dae su 1409 sos munsennores de Casteddu si nde fiant postos meres de su mandu de "primate de Sardigna e Còrsica", ma a custu aiant betiadu, mancari sena otènnere resultados cuncretos, sos prelatos turritanos.

In su 1588 s'artzipìscamu tataresu Alfonsu de Lorca s'invocaiat a su papa Sisto V, ma sa Sacra Rota sa contierra dd'aiat leada in cunsideru petzi in su 1606, sende chi in cussu tempus sos artzipìscamos de Tàtari fiant Andrea Bacallar e de Casteddu Francisco de Esquivel.

Dae tando in sa cumbata fiant intrados paritzos gherradores, in unu giogu de ordimìngios, estremagiogos e recursos a cavillos giurìdicos. In prus de su soberanu Filipu II difatis, chi cun su tràmite de su visurè fiat in favore de s'artzipìscamu casteddaju, fiat intradu in sa pelea su primate de Pisa, chi timiat a s'agatare desconnotos sos deretos de sa sea cosa sua.

Sa perrica aiat sighidu galu prus forte in su 1613 cun sa nòmina comente arztipìscamu de Tàtari de Gainu Manca Cedrelles, giai pìscamu de s'Alighera e imparentadu cun sas famìlias prus potentes de sa nobilia catalana.

Una solutzione de su problema pariat lòmpida cando aiant agatadu sas carenas de sos màrtires, chi pro sa cantidade e nomea issoro diant àere legitimadu sa primatzia de una de sas duas diòtzesis. Custu andaiat paris·paris cun su programma de controreforma chi in su de sas relìcuas agatadas de sos primos testimones de sa fide bidiat reconnotu su ruolu de Roma comente tzentru de su cristianèsimu e de costoidore de sos ammentos suos.

S'impèllida noa dada dae sa campànnia de iscarràrgiu chirchende sas carenas de sos màrtires, in Sardigna comente in su restu de sa cristianidade, in prus de àere torradu a marcare sa giustesa de sa veneratzione de sos santos, aiat favoridu su càmbiu de sa moda cara a s'anticuàriu. E, pro su chi pertocat sa Sardigna, custa connoschèntzia anticuària aiat favoridu sa nàschida de una metodologia embrionale de sa chirca archeològica.