Ispanniolos in Sardigna

Tocat de isetare chi inghitzet su Chimbighentos pro sebestare sa formatzione de una "iscola de pintura" locale chi agatat in Pedru Càvaro su maistru estremadu. Issu faghiat parte de una famìlia de pintores casteddajos afateriados pro prus de unu sèculu in sas butegas de su bighinadu de Istampaci. Pedru Càvaro aiat tèntu annestru in Bartzellona, aiat istadu in Nàpoli e posca fiat recuidu in Sardigna, in ue in su 1518 aiat firmadu su Retàulu de Villamar, s'òpera sua mègius, in ue bogat a craru sa connoschèntzia cosa sua subra sas novidades de sa pintura rinascimentale italiana.

In su Cabu de susu essit a campu in tames sa personalidade, galu desconnota, de su Maistru de Otieri, chi cara a sa metade de su de XVI sèculos avantzat in sa pintura sua sos matessi modos manieristas chi s'agatant in sos retàulos de s'iscola casteddaja de Istampaci, pintados in sa matessi època.De annotu est fintzas, intre su de XVI e su de XVII sèculos, s'iscultura de linna nobilitada dae sa tècnica de su "estofado de oro", chi incluit s'indeoradura in fògias, s'apigiadura de sos colores chi benint iscarrafiados pro nde fàghere essire s'oro, boghende a campu motivos geomètricos o de frores belle a zisa de sa roba de prègiu.

Un'agiudu mannu a s'isparghinadura de s'arte baroca in su Seschentos ddu dant sos òrdines religiosos nàschidos in edade de sa Controreforma, mescamente sos Gesuitas chi aiant fatu intrare custu limbàgiu nou in sas crèsias issoro.
In totu su Seschentos aiant ammodernadu sas catedrales sardas, annoende sas decoratziones de intro cun màrmaros pretziados de colores medas tarassiados cun s'agiudu de traballadores genovesos in antis e lombardos a pustis. Aiat semper e cando aguantadu pro tempus meda sa produtzione de altares indeorados e pomposos de linna de traditzione ibèrica, fatos dae traballadores sitzilianos, campanos e sardos in logu de sos retàulos pitòricos.

Francu carchi borta, si podet nàrrere chi s'ìsula no aiat connotu in architetura sas costumas de su Renaschimentu italianu, si non mediadas e cumbinadas cun su limbàgiu gòticu-catalanu in modos originales, chi divenint traditzione de sos picapedreris sardos siat in s'edilìtzia religiosa, distinta pro s'adduimentu a su manierismu, siat in cussa tzivile.
De significu in fines, dae s'acabu de su Chimbighentos a sighire, s'isfortzu pro defensare sos bidditzolos sardos dae sas bardanas barbarescas, chi cajonat su fràigu de unu sistema de turres atzivu in sas costeras.