Villaputzu, festa de Santa Vitòria. Antoni Lara sonat in palcu (foto de A. F. W. Bentzon)

Efisio Melis e Antoni Lara

S'istòria de sa documentatzione sonora de is launeddas inghitzat cun Efis Melis e Antoni Lara, rapresentantes de s'iscola de Sarrabus e, oe chi est oe, galu apretziados comente sonadores de launeddas de sos prus capatzos. Efis Melis (1890 –1970) aiat cumentzadu sa carriera sende criadura chi promitiat. Antoni Lara (1886-1979) faghiat parte de una famìlia de sonadores.
S'istòria de sa documentatzione sonora de is launeddas inghitzat cun Efis Melis e Antoni Lara, rapresentantes de s'iscola de Sarrabus e, oe chi est oe, galu apretziados comente sonadores de launeddas de sos prus capatzos. Efis Melis (Biddaeputzu 1890 – Casteddu 1970) aiat cumentzadu sa carriera sende criadura chi promitiat: a dòighi annos ebbia sonaiat in sas sagras de bidda e in sa festas de isposòrios, impitende sos balàngios pro si pagare sas letziones de su maistru suo Giuannicu Cabras. A sèighi annos aiat bìnchidu su primu prèmiu in una gara de sonadores de launeddas a sa cale aiat leadu parte fintzas Cabras etotu. Sa biografia de Melis aiat ispantadu a Andreas Fridolin Weis Bentzon, s'istudiosu danesu chi, intre sa fine de sos annos chimbanta e sa prima metade de sos annos setanta fiat lòmpidu in Sardigna. Inoghe aiat trabagliadu pro acumprire cudda chi, galu in dies de oe, abarrat sa monografia prus de giudu subra sas launeddas. Oe chi est oe Efis Melis est ammentadu mescamente pro sa mùsica sua. Tempus in antis cunforma a cando, sonende, fiat istadu registradu da Weis Bentzon, Melis in ghennàrgiu de su 1930, in Milano, aiat cumentzadu a intzìdere paritzos branos comente solista e àteros puru, in ue acumpàngiat sa boghe de Gavinu De Lunas. Custas sunt sas primas registratziones acumpridas de launeddas, postas in discos de 78 giros e intregadas a su mercadu cummertziale sardu. Àteru e tantu nòdidas sunt sas registratziones, de sos primos annos de su sessanta, in ue Melis s'apentat proende carchi sonada a cuncòrdia, moda esecutiva in ue unu ballu est sonadu in su matessi tempus dae duos istrumentos de sa matessi tonalidade ma de cuntzertu diferente. Aiant fatu sas registratziones paris cun un'àteru sonadore de giudu, Antoni Lara (Biddaeputzu 1886-1979). Antoni Lara faghiat parte de una famìlia de sonadores e, cun su frade Emanuele, aiat imparadu dae su babbu issoro Giusepe sa tècnica e su repertòriu de is launeddas, resurtende unu sonadore de sos prus famados de sa leada. Lara, a parre de Weis Bentzon, "connoschiat a prou su repertòriu musicale de totu sos cuntzertos, pro cussu podimus èssere cumbintos - sena duda - de sa balia de sas sonadas suas, ca sunt espressadas de pratichesa ladina”. Antoni Lara fiat de sos ùrtimos sonadores chi aiat acrobadu s'arte de sonadore de launeddas a su traballu de sabateri. Fiat un'acostadura chi, pro traditzione, si fiat isparghinada forsis ca, faghende s'artisanu unu teniat prus tempu liberu de su chi podiat tènnere s'aiat fatu traballos agro-pastorales. E cussu tempus fiat utilosu pro s'imparu de sa tècnica istrumentale. Sas matessi ainas impreadas pro acontzare sas iscarpas, Lara las impitaiat pro fàghere launeddas, atividade a sa cale si fiat apentadu cun arte màstrina, tantu chi l'aiant apretziadu comente unu de sos costruidores prus abilidadosos de su tempus suo.