Sant'Antioco, sonadore de pipiolu

Sas isculturas bizantinas

Intre su de X e sos primos deghènnios de su de XI sèculos, cando sa Sardigna bizantina mudaiat in sa Sardigna giudicale, s'assetiat una filera de isculturas de màrmaru de significu, chi benint dae paritzas localidades acanta a Casteddu, intre de sas cales est de importu una losa cun "gurtùrgiu e pègaso", agatada in mare serente a s'ìsula de San Macario (Pula).
Intre su de X e sos primos deghènnios de su de XI sèculos, cando sa Sardigna bizantina mudaiat in sa Sardigna giudicale, s'assetiat una filera de isculturas de màrmaru de significu, chi benint dae paritzas localidades acanta a Casteddu, intre de sas cales est de importu una losa cun "gurtùrgiu e pègaso", agatada in mare serente a s'ìsula de San Macario (Pula) e chistida in su Museo Archeològicu Natzionale de Casteddu. Sunt pilotos piticos e plùteos de cungiadura presbiterale e paritzas iscritziones in limba grecu-bizantina cun sos nùmenes de sos giùighes de Casteddu prus antigos.

Sas tècnicas e sos motivos de ondradura de custas isculturas mostrant relatas fortes cun sa costera campana, sea de ducados de cultura bizantina, mentres sas iscritziones in limba greco-bizantina iscumproant chi, in sa fase de formatzione, s'istitutzione, sa cultura e s'arte giudicale tenet su bisòngiu de legitimare sa realidade istòrica cosa sua pro mèdiu de su riferimentu a Bisàntziu comente forma de autoridade suprema.

Pro sos màrmaros epigràficos e mediobizantinos de su giudicadu de Casteddu s'est afortiada s'ecuatzione segundu sa cale a sa parte currispondet su totu, ma tocat de nàrrere chi sa presèntzia ebbia de arrogos iscultòreos artumedioevales, cando no est poderada dae àteros datos de cuntestu in prus, non bastat a nd'iscumproare sa natura de ‘documentu' sena duda peruna de s'esistèntzia de una architetura coeva, o comuncas chi esistiat antis chi est istada frunida, intre sa metade de su de X e sos primos deghènnios de su de XI sèculos, de arredu litùrgicu o decoratziones architetònicas in màrmaru. Su prus de sas bortas, difatis, no est possibile a nd'iscumproare sa cunditzione de materiale locale, e galu prus pagu sa relata cun una fase prus antiga de s'edifitzu matessi. In unos cantos casos si podet propònnere chi pertèngiat a un'àteru edifitzu, coevu a sos materiales ma non pro custu postu in su matessi tretu, si puru non gasi a tesu dae su logu de impreu nou, bidu chi si depet pensare a non prus de una die de carru, pro una cumbèniu in su trasportu de sos materiales.