Sant'Antiogu, losa tardoantiga

Sas isculturas tarduantigas

Gasi comente pro s'istòria de s'architetura, fintzas pro s'iscultura artumedioevale in Sardigna si podet propònnere de assentare in su tempus datas e acontessimentos de làcana istòrica ponende•los paris∙paris, dae s'introdutzione primidia de su cristianèsimu in s'ìsula a s'acabu de s'època vandàlica (534) pro sa documentatzione tardoantiga.
Gasi comente pro s'istòria de s'architetura, fintzas pro s'iscultura artumedioevale in Sardigna si podet propònnere de assentare in su tempus datas e acuntessimentos de marcu istòricu ponende•los paris∙paris, dae s'introdutzione primidia de su cristianèsimu in s'ìsula a s'acabu de s'època vandàlica (534) pro sa documentatzione tardoantiga, dae sa metade de su de VI a su de VII sèculos pro cussa paleobizantina, dae sa metade de su de X a sos primos deghènnios de su de XI sèculos pro sa mediobizantina, cun a raru carchi documentu iscultòreu chi essit a campu in su de VIII-IX sèculos.

Est de su campusantu de Sant'Antiogu su sarcòfagu dae ue arribat un'arrogu de màrmaru cun 'strigilature' remonidu in sa colletzione locale de Biggio, de su cale su pannellu tzentrale mostrat sa figura de 'Orfeo liricino'. Ne in iscumproas pretzisas cun sarcòfagos de su de III-IV sèculos comente cussu costoidu in sa cripta de sa basìlica de Santu Gavinu in Portu Turres, o esemplares tarduantigos simigiantes de s'ofitzina ostiensa, ne sa letura iconològica chi bidet in Orfeo sa figura de Cristos, sunt bastantes però a demostrare sa fide cristiana de s'interradu, chi non si podet averiguare petzi pro more de su sugetu iconogràficu, comuna a sa produtzione intregada a chie non fiat cristianu.

Su documentu iscultòreu prus antigu cun iconografia cristiana segura est su arrogu de unu sarcòfagu a registru dòpiu, chi benit dae Òlbia e fintzas custu in sa regorta museale casteddaja. In su registru superiore sunt retratados su "Sacrifitzu de Isacco, su Sanamentu de su màrturu, Taniele in sa fossa de sos leones"; in cussu inferiore abarrant sas concas de bator personàgios maschiles. Si podent assentare in su tempus a s'acabu de su de III o a printzìpios de su de IV sèculos, in una ofitzina chi a seguru est de Òstia

Àteros arrogos iscultòreos, fintzas custos oe in su Museo Archeològicu Natzionale de Casteddu, postos in un'arcu cronològicu chi moet dae sa metade de su de IV a su de VII sèculos, boghende a campu sas importatziones sighidas de màrmaru dae su continente itàlicu. Medas capitellos de s'ìsula, mescamente cussos a follas lisas, podent èssere istados traballados in ofitzinas romanas intre su de IV e su de V sèculos, semper e cando sa produtzione sighida in sos sèculos a pustis non cunsentat de los assentare in su tempus a manera pretzisa.
Unu capitellu galanu de su Museu Archeològicu Natzionale de Casteddu, e duas zonas cun kalathos a intritzu che cofa e columbas in sos àngulos de s'àbacu chi tenet rughes laureadas, si pensat siat de sas produtziones de sas ofitzinas costantinopolitanas ativas in sa prima metade de su de VI sèculos.