Bonorva, afriscos de Sant'Andria Priu

Sa pintura artumedioevale

Su cuadru de sa pintura in Sardigna dae su de IV a su de XI sèculos si presentat pòberu, in cunforma a àteras àreas mediterràneas interessadas dae su sighire de su sostratu locale, dae s'isparghidura de sa cultura artìstica romana e de Costantinòpoli, dae s'inferchidura e a sa rielaboratzione de modos formales de sos àmbitos diferentes otzidentales e orientales.
Su cuadru de sa pintura in Sardigna dae su de IV a su de XI sèculos si presentat pòberu e no est parìvile, in cunforma a àteras àreas mediterràneas in ue sighiat su sostratu locale, dae s'isparghidura de sa cultura artìstica romana e costantinopolitana, dae s'infèrchida e dae sa rielaboratzione de modos formales de sos àmbitos diferentes otzidentales e orientales, siat cristianos siat islàmicos.
Unu estremu est dadu dae sos pinturas in tàula, perunu de sos cales at aturadu in s'ìsula. Non balet a nde mostrare sa presèntzia antiga sa sèmida, medas bortas pedida, de su mentovu de una "ycona beatae Virginis" in s'inventàriu de su dughentos de sas pratas, libros e arredos sagrados de sas crèsias casteddajas de Santa Tzetzìlia, Santu Pedru e Santa Maria de Cluso. Non b'at peruna prova difatis chi fiat una "icona" de edade artumedioevale e de lòmpida orientale, bidu chi si podet finas pensare a una produtzione sua intre su de XII e sos primos deghènnios de su de XIII sèculos in àrea toscana o ìtalu-tzentrale.
Semper e cando s'ausèntzia de novas non cunsentit de negare chi sa Sardigna apat connotu, comente est lògicu a pensare, s'esistèntzia de pinturas in sa tàula, de importatzione si non de produtzione locale. Sa presèntzia de un'icona marinera est testimoniada in sa lìtera indiritzada in su mese de trèulas de su 599 dae papa Gregòriu Magno a Gianuàrio pìscamu de Casteddu. Retzidas sas chèscias de sa comunidade ebràica pro sa "imaginem genetricis Dei dominique nostri" posta sa domìniga de Pasca, paris a una rughe e a relìcuias de su batìgiu suo, dae unu fulanu chi a nùmene teniat Pedru - neocunvertidu a su cristianèsimu- in sa sinagoga casteddaja, su pontèfitze cumandat de nche la leare e de nche torrare s'altare a su cultu chi li deghet.
Pro su chi pertenet sa cantidade, sa documentatzione non registrat ismànnios de significu pro su chi pertenet pamentos musivos e rebussos pintados. Sunt lòmpidos a nois pagos arrogos o episòdios sìngulos, cun dificultade manna e duncas galu pro su prus inèditos o de scrucullare cun metodologias ispetzìficas indiritzadas a sa definitzione istòrica, iconogràfica e tècnico-formale. Custu balet, mescamente, pro cu brotare in calidade de sos pintura in sa "Tumba de su capu", domos de gianas torrada a impitare comente logu de interru e posca comente crèsia cristiana, presente in sa necròpoli de Sant'Andria Priu in sos sartos de Bonorva. In su primu cuartu de su de VI sèculos si podent datare cuddos prus antigos in s'aposentu mesanu; a sa segunda metade de su de VIII sèculos cussos in s'aposentu prus in intro.