"Su triangulu", Gavoi

Classificatzione de sos istrumentos

Intre sos istrumentos de sa traditzione sarda distinghimus aeròfonos (s'ossu de barracoco, sa chìgula, su pipiolu, sas benas, sas launeddas, su sonete, su soneteddu a bucasu sonu), idiòfonos (su triàngulu, s'afuente, sa trunfa), mebranòfonos (su tumbarinu de Gavoi, su tumbarinu de cointrotza, su tumbarineddu), e cordòfonos (sa serràgia, sa chiterra).
Intre sos paritzos istrumentos de sa traditzione musicale sarda distinghimus aeròfonos, idiòfonos, mebranòfonos, cordòfonos.

Aeròfonos
- s'ossu de barracoco, s'ossu de pruna, unu fruschitu fatu cun un'ossu de barracoco o de pruna;
- sa chìgula, fatu cun unu rampigheddu e una fògia de laru;
- su pipiolu, su sulitu, unu flàutu fatu cun unu cantu ebbia de canna
- sas benas, una filera de istrumentos cun "ancia battente" (una limbedda) impreados mescamente pro acumpangiare su ballu;
- sas launeddas, sonos de canna, s'istrumentu prus nòdidu de sa mùsica de traditzione orale de sa Sardigna;
- su sonete, s'organete diatònicu;
- su soneteddu a buca
- su sonu.

Idiòfonos
- su triàngulu;
- s'afuente, pratu in otone o ràmene burinadu chi lu sonant cun una crae manna;
- sa trunfa.

Membranòfonos
- su tumbarinu de Gavoi,chi, paris cun su pipajolu e su triàngulu formant su cumplessu tìpicu de custa bidda de Barbàgia;
- su tumbarinu de cointrotza, tamburu impreadu ebbia in sa bidda de Aidomaggiore pro su Carrasegare, cando, paris cun su triàngulu e a sa fisarmònica semidiatònica, marcat su ritmu de sa cointrotza;
- su tumbarineddu, tamburu minoreddu, sa carena la faghent cun unu cantu de canna presa, a unu cabu, dae una membrana de istentina sica de boe.

Cordòfonos
- sa serràgia, fatu cun una canna longa in ue est tirada, pro more de duos gantzitos, una fune, mentras sa càssia de risonàntzia es fata cun una bussica de porcu.
- sa chiterra.