Sa terapia de sas brusiaduras

Sos sanadores chi oe in die curant sas brusiaduras sunt 44, de custos 29 sunt fèminas e 15 òmines. Sa majoria at decraradu de àere imparadu custa pràtica pro more de carchi familiare etotu. Bator ant naradu chi l’ant imparada a sa sola, duos pro passione e a pustis de annos e annos de provas, sos àteros duos provende sa brusiadura in sa carena issoro e agatende s’erba adata in divarda.
De sos 15 sanadores nùmenados subra, 4 òperant cun terapia màgica e 11 cun terapia empìrica ; tra sas 29 sanadoras, 18 pràticant una terapia màgica e 11 una terapia empìrica. Tra sos sanadores chi curant sas brusiaduras cun terapia màgica, 12 resant petzi sos berbos sinnende su malàidu cun sa rughe, o sulende∙lu o gruspende a finta.

Tra sos sanadores chi pràticant sa terapia empìrica, duos aunint a s’elementu empìricu chi mostrat s’atzìvia terapèutica fintzas sa resadura de berbos e pregadorias chi depent abarrare segretas.
Pro su chi pertenet sas sustàntzias impreadas dae custos sanadores, est essida a campu custa situatzione: duos curant cun ògiu (unu de custos impitat ògiu particulare chi si faghet cun s’oideddu), chimbe cun unu decotu, noe cun un’unghentu, bator cun unu lìcuidu chi no est ogiosu fatu a manera dàbile cun sutzu de erba mèiga, otènnidu cun sistemas diferentes dae unu sanadore a s’àteru. Custu ùrtimu percursu terapèuticu, carchi borta decraradu dae su sanadore a manera ladina, in Tula resurtat praticadu in manera isparghinada, tantu chi onni famìlia s’ammàniat dae sesi sa meighina pro sas brusiaduras.

Pro more de sa presèntzia de sustàntzias pretzisas atzivas a manera ogetiva in sa cura de sas brusiaduras, faeddende de custa patologia su raportu intre meighina traditzionale e meighina ufitziale at mostradu, a livellu de situatziones locales, una tzerta balia, cun momentos fintzas de collaboratzione aberta. Pro su prus sos mèigos ischint de sa presèntzia de custos sanadores e nde bàgiulant s’atividade. Bi sunt istados casos seguros de mèigos chi, cun patzientes chi teniant brusiaduras graves, lis ant inditados de andare dae sos sanadores traditzionales. B’at fintzas carchi sanadore chi, comente reconnoschimentu de s’atzìvia terapèutica de sa meighina sua etotu, at tènnidu prus de unu atestadu de su mèigu locale, atestadu in ue li reconnoschent chi at resòlvidu casos de brusiaduras malas a curare. In fines, carchi sanadore at giai achiridu su brevetu pro sa meighina cosa sua e àteros sunt faghende su matessi.

Pro su chi pertenet sa trasmissione de cumpetèntzias, totu sos sanadores cun terapia empìrica ant giai annestradu a manera adeguada a calicunu de famìlia, mentras cussos cun terapia màgica ant decraradu de no l’àere galu fatu.
In fines, tocat de sinnalare chi belle totu sos sanadores de sas brusiaduras cun terapia empìrica curant fintzas unas cantas maladias de sa pedde