Mamentu de s'assuconu (foto Silvia Imparato)

Sa terapia de s'assuconu

Sos sanadores chi oe in die pràticant custu ritu terapèuticu, segundu a cantu est essidu dae sa chirca, sunt 47, de custos 45 fèminas e 2 òmines. Belle totu custos sanadores sunt sortidos in sas provìntzias de Casteddu e Nùgoro (a manera rispetiva 25 e 17). Sas pessones chi impitant custa terapia in totu s'annu sunt belle 3650.
Su nùmeru de sanadores chi at imparadu custa pràtica terapèutica in famìlia est belle che pare a cussa de cuddos chi l'ant imparada dae angenos o dae pessones de su bighinadu. Faeddende de s'imparu est presente a fitianu s'esperièntzia de chie dae malàidu-sanadu divenit sanadore etotu.

Totu sos ritos terapèuticos tenet comente base comune sa resadura de berbos e pregadorias, mentras si distinghent pro sos elementos impitados e pro s'istrutura de su ritu. Pro unos cantos sanadores s'elementu de importu de su ritu est s'abba, mègius si beneita, chi su sanadore intregat a su malàidu pro si sinnare sa rughe ; calicunu àteru, intames, tenet s'avesu de l'imbolare de repente subra su tzugru de su malàidu a tales chi custu s'assustet.
Medas sanadores pràticant galu oe su ritu terapèuticu cun su fumentu. Sos elementos impreados pro fàghere fumu sunt custos : timàngia, parma e paritzos frores beneitos, sa chera de su santu sepulcru de giòbia santa, o sinono sa Candelera o fintzas de una cale si siat candela beneita, laru e tzìpiri. Calicunu tenet s'avesu de brusiare, paris a cussos elementos, unu cantu de tessìngiu de unu bestire chintu dae su malàidu, o sinono unu pubusone de pilos suos. B'at chie ghetat in un'istèrgiu in ue b'at bràsia fintzas cafè mòlidu, pro fàghere prus fumu.
In su ritu màgicu-terapèuticu de su fumentu su fumu tenet unu ruolu de primore, ca nche leat in fatu a issu s'umbra chi fiat intrada in sa carena de su malàidu a pustis de s'atzicu. E sigomente custa umbra punnat a intrare in sa carena de su primu èssere vivente chi adòbiat, acò chi sos sanadores impèigant a manera forte sa presèntzia in su ritu de àteras pessones. Calicunu, intames, pràticat su ritu in presèntzia de unu cane, chi si nde diat dèpere leare s'umbra in intro de sesi, istransende su perìgulu de fàghere dannu a carchi àtera pessone.
In su ritu de un'àteru grupu de sanadores s'elementu tzentrale est sa terra, mègius si pigada dae su logu in ue est costadu su fatu chi at cajonadu s'assuconu. Calicunu de custos sanadores pràticat posca subra cussa terra su ritu de s'imbrossinadura faghende imbrossinare su malàidu e narende∙li de fàghere movimentos a rughe. Calicunu àteru, mentras resat sas pregadorias, girat a fùrriu de su malàidu faghende corriare subra sa conca unu pagu de cussa terra. Calicunu àteru galu ponet sa terra in una tassa annanghende•bi abba, chi su malàidu nd'at a bufare tres tzicos.

B'at galu carchi sanadore chi pràticat su ritu de s'imbrossinadura in su campusantu, faghende corcare su malàidu subra tres tumbas de pessones mortas de morte mala e unu necròforu chi ammàniat sa meighina pro s'assuconu impreende ossamentas de mortos.
In fines, particulare meda est su ritu terapèuticu praticadu dae una sanadora de Biddanoatulu. Custa andat a unu rugradis de bias e collit, unu pro cada ramu de su rugradis, pator pedras mannas cada una chi bi cabet in una manu. Pro fàghere su ritu, custas pedras tocat de las arrujare, posca ghetadas in unu istèrgiu cun abba a tales chi si produat vapore, chi su malàidu depet retzire. Est ladinu chi in custu ritu su vapore tenet sa matessi funtzione de su fumu de su ritu de su fumentu chi amus bidu in antis.