Sa meighina populare in Sardigna

Sa meighina populare sarda s'espressaiat in tres momentos de fundamentu de sa gestione de sa maladia: sa diàgnosi, sa cura e sos elementos de natura diferente impreados in sa cura, chi s'ammesturaiant in una casta de apotecaria colletiva.

Custa istrutura de sistema at aguantadu in pràtica finas a nche inghitzare sa segunda gherra mundiale, tenende unu ruolu de primore, si si faeddat de isparghinadura de terapias, in cunforma a sa meighina ufitziale, chi peleaiat pro intrare in manera amprosa in sas comunidades.
Sos istorbos prus mannos pro s'isparghinadura de sa meighina cunventzionale in sa sotziedade agropastorale fiant de caràtere econòmicu, culturale e geogràficu. Custas barrieras sunt isparèssidas pro more de cussu protzessu profundu de mudadura econòmica, sotziale e culturale chi fiat avantzadu in totu Europa moende dae s'acabu de sa segunda gherra mundiale. A cajone de custu comomai sa sotziedade agropastorale est istada remplassada cun unu modellu de sotziedade diferente de su totu, de genia industriale, in intro de su cale fintzas sa gestione de sa maladia aiat leadu, est ladinu, un'organizatzione diferente de su totu.

Semper e cando, sende sa meighina ufitziale cussa de primatzia, in intro de su sistema de cura de sa Sardigna òperant, in mesura prus o mancu mera, fintzas àteras meighinas. Leadu a cunsideru chi unu sistema de cura est fatu de sas resursas terapèuticas chi su malaidu nde faghet referimentu, oe in die in su sistema nostru de cura podimus distìnghere tres setores diferentes ue intregare sa chirca de sa cura: su setore cunventzionale, professionalizadu meda, cun percursos de formatzione istitutzionalizados e cun su sustènniu de s'Istadu; su setore populare, est a nàrrere cussu de sa meighina traditzionale, chi no est professionalizadu, cun percursos de formatzione “sui generis” (foras dae sas istitutziones conventzionales), in ue s'agatant creìngios e pràticas màgicas, comente patrimòniu non gestidu dae sas istitutziones; su setore non conventzionale e non traditzionale, in ue s'agatant connoschèntzias e pràticas chi non b'intrant in sos duos setores antepostos: riflessologia, yoga, musicoterapia, danzaterapia, shiatsu, pranoterapia, agopuntura etz... Custu fenòmenu de su pluralismu de sos sistemas de cura est presente in carchi mesura in totu sos paisos otzidentales, ma in Sardigna paret chi tèngiat galu caraterìsticas particulares pro more de s'isparghinadura de sa meighina traditzionale, chi tenet mannària foras de su chi s'isetat.

Dae una chirca reghente fata in totu sas biddas de Sardigna, resurtat chi sos sanadores traditzionales galu ativos sunt a seguru unos milli; chi paris a sas terapias empìricas sunt isparghinados meda sos ritos màgicu-terapèuticos; chi a pitzu de unas cantas patologias s'interventu a caràtere empìricu produet èsitos de sanadura de interesse mannu; chi sas pessones chi galu oe impitant custu sistema de cura sunt prus de chentu mìgia.

De custos, prus de su 50% impreant su ritu màgicu-terapèuticu contra a s'ogru malu (belle 36.600). Cuddos chi recurrent a sas curas traditzionales pro sos tràumas de s'aparatu osteoarticolare costituint su 14,8% de su cumplessu de sos fruidores (10.700). Artu a beru est fintzas su nùmeru de cuddos chi impitant su ritu terapèuticu contras a sos istàdos crìticos pro s'assuconu (3650). Àteras patologias cun nùmeru de fruidores artu sunt : brusiaduras (3670) ; sa siàtica (2900) ; porros (2550) ; amorranas (2400) ; fogu de Santu Antoni (1800) ; maladias de sa pedde (belle 1500).