Sa Candelarìa de Orgòsolo

Su mangianu de su 31 de nadale sos pitzocheddos de Orgòsolo andaiant dae domo in domo pro pedire sa "sa candelarìa". Sas ghennas abertas, sas fèminas sunt prontas a retzire de bona ispètzia e a sa lestra sa rechesta: "A nos•la dages sa candelarìa?", chi dae mangianeddu finas a mesudie s'at a intèndere a sighidu in sos liminàrgios de sas domos de sa bidda.

Sa candelaria est s'oferta de su cocone, ammaniadu a posta, paris a frùtora, biscotos, dinari: un'avesu chi in Orgòsolo est galu biu meda, isetadu cun pistighìngiu dae totu sos pipios e ammaniadu cun impignu dae su prus de sas famìlias.
Su cocone s'ammàniat, pro su prus, in sas dies in antis a su 31, in domo, dae grupeteddos de fèminas chi tenent relatas de parentiu o de bighinadu. Est fatu de sìmula inturtada cun sa màdrighe, abba lena, sale e ògiu porchinu. A pustis de una traballadura istentosa, chi tenet oe s'ausìliu de inturtadoras elètricas a rullu, sa cumassa si partzit in duas perras tundas, de sa mannària de un'arantzu, chi si lassant ammadrigare, si sighit posca a los incanneddare finas a nd'otènnere unu pìgiu de belle 35 cm de diàmetru, sa tundina.


A pustis de un'àtera ammadrigadura intre sos telos de lana, de linu o cànapa (pannos de ispiga) s'inforrat. Canteddu a in antis su pane lu sinnant cun sa rughe in totu su diàmetru cun una rodantza mentras un'àtera rughitedda si marcat in sas bator partes uguales sinnadas in antis cun sa rodantza.
Sa cotura de sa tundina si faghet cun forru caente, framma lèbia, sena la furriare a tales chi su pìgiu de subra abarret biancu e lùghidu. Luego isfurradu, su pane s'isprumat e posca s'assentat a pira in sas corbes.


A sos pitzocos s'at a dare unu cuartu – ma a bias fintzas duos, de totu sa tundina, est a nàrrere unu "cocone". Oe in die su prus de sas famìlias intregat a sa candelaria tres cuartos de trìdigu, essende chi dae cada cuartu, chi est parìvile a 20 kg, s'otenent in mèdia 40 tundinas, cada domo nd'at a tènnere a disponimentu belle 120, est a nàrrere 480 cocones.

Una famìlia cun medas pipios in edade de sa candelaria pro su prus nde‘ammàniat de mancu, ca at postu in contu chi medas panes los ant a ingòllere cun sa cuèstua.
In totu su mangianu b'at difatis una casta de "partita di giro" ca b'at un'essida, cun sos donos chi si depent dare cando sos pipios si presentant cun su sachitu de tela, ma fintzas un'intrada ca sos pipios batint a domo totu su chi ant ingòllidu. Est ladinu chi in sas famìlias in ue non b'ant pipios b'ant petzi essidas: si dat ma non si retzit.
Tocat de nàrrere chi in sos ùrtimos annos su cocone at pèrdidu de importàntzia: a sos pipios interessant prus che totu su dinari, posca in subòrdine, sos biscotos e, in finis, sa frùtora e su pane.

Non si depet iscarèscere chi pro sos pipios de Orgòsolo sa candelaria est s'ocasione in ue retzint dae sos parentes prus serentes sos donos de Nadale. Fintzas pro custu su gastu de sas famìlias est gasi artu. In prus de còghere su pane, in sas dies in antis de su 31 si còmporant càssias de frùtora e iscàtulas cun pacos de biscotos : mancari chi in sa diversidade de capatzidades econòmicas peruna famìlia, foras de impedos graves, renùntziat. Fintzas sas famìlias in corrutu de reghente ammàniant su pane chi però est ofertu sena durches nen frùtora.

Sa partetzipatzione a sa cuèstua est integrada a pipios e pipias dae sos 4 a sos 12 annos belle ; b'at duncas un'edade in mesu de duos momentos de colada ; su primu marcat s'achirimentu de un'autonomia motòria foras de sa famìlia e de sa capatzidade de regorta e de trasportu (sos sachitos, pro su prus fèderas de cabitzales, si sunt prenos pesant paritzos chilos) e, duncas, indicat sa giumpadura de sa prima infàntzia e s'intrada in sa pitzinnia, sa làcana superiore de 12-13 annos nde sinnat s'acabu e a su matessi tempus sinnat s'inghitzu de s'adolescèntzia.

A 12-13 annos sos pipios de Orgòsolo tenent giai traballos definidos, sos omineddos in campànnia, mescamente si fìgios de pastores, sas fèminas in domo. Pro custu, fortzis, mentras sos piticheddeddos isetant cun pistighìngiu e birbìlliu sa prima essida in sa cuèstua, ca est su reconnoschimentu formale e comunitàriu de una crèschida fìsica e psìchica, sos mannitos, imbetzes, cumentzant a tènnere infadu: intrant in sa domo belle birgongende•si, narende chi at a èssere s'ùrtimu annu; cun custos faeddos mostrant a seguru gosu ma fintzas atinu a sa pèrdida de un'edade minore, chi teniat sas cumbènias suas e sos mandos.

Sa cuèstua, gasi comente atzinnadu, sighit fintzas a mesudie. In totu su mangianu, mescamente sos pipios prus mannos resessint a nche prenare sos sachitos medas bortas e, pro custu, pro non pèrdere tempus contoniende a domo, los isbòidant in sas domos de sos parentes postas in puntos istratègicos, a ghisa de parchègiu, pro sighire luego∙luego su giru.
A pustis de mesudie, agiudados dae babbos e mamas o dae sos frades prus mannos, sos pipios torrant in possessu de sos donos, contende in finis su dinari e pro su prus averiguende cantu ant ingòllidu.
A fitianu resessint a balangiare tzifras de 300-400 mìgia francos, chi sos babbos e sas mamas ddis leant pro comporare bestires e àteras cosas chi podent serbire a sos pipios etotu.

Sa candelaria no est però acabada; custa at a sighire a de note, fata custa borta dae sos mannos, fèminas e òmines e at a pertocare petzi a sas domos de sos isposos de s'annu chi est acabende.

A pustis cussa de sos pipios a mangianu, sos isposos giòvanos, duncas, s'ant a dèpere ammaniare pro retzire una filera de bisitas prus ampra e bàrgia.

Su gastu pro custu est mannu a beru : in prus de su pane, difatis, s'ammàniant sos durches, de norma sas matessi variedades chi s'oferint in sas cojas, su licore de ou (vov), chi non mancat in sas festas de sa bidda e àteros licores, tziculates etz...
Nemos si nde privat, mancari depat fàghere sacrifìtzios medas; b'at antzis chie, no istende in Orgòsolo, bi torrat pro ammaniare su ritzevimentu in sas domos de su babbu e sa mama o de parentes chi istant in sa bidda.
Moende dae sas noe fintzas a sas duas o tres de su mangianu, duncas, grupos de mannària e cumponentes diferentes, chi, a bias, serente a sas domos de sos isposos si nde sortint una bete tropa colende in sas carreras e in sos guturinos de sa bidda, belle semper a s'iscuru ca in s'interi ant istudadu sos lampiones sighende puru in custu sa traditzione.

Cada grupu si firmat a in antis de su giannile de sa domo de sos isposos e inghitzat unu cantu chi est de augùriu e fintzas una rechesta de pane:

"Viva viva s'allegria
E a terra sos ingannos
Bonos prinzipios d'annos
Bos det Deus e Maria
Viva viva s'allegria
Dazzennollu su cocone
Pro more e Zesu Bambinu
Appazas dinare e binu
Tridicu e orju a muntone
Dazzennollu su cocone"

Viva viva s'allegria
E a terra sos ingannos
Bonos printzìpios de annos
Bos diat Deus e Maria
Viva viva s'allegria
Dade•nos∙lu su cocone
Pro more de Gesù Bambinu
Apais dinari e binu
Trìdigu e orzu a muntone
Dade•nos∙lu su cocone


Pru ligadu a craru cun sa conditzione de sos isposos e, duncas, cun s'augùriu de creschimongiare e ismanniare sa famìlia fata dae pagu est su testu de custu cantu:

"E unu lizu unu lizu
E Deus bos diat fizu
A gustu Vostru e non meu
E fizu bos diat deus
S'alligret d'ogni montagna
Ch'es bessida Missennora
Paret s'istella Aurora
Chin sos suos assemizos
Deus bos det duos fizos
Fattos ambos a una forma
Unu siat Papa in Roma
S'atteru Re in Ispagna
S'alligret d'ogni montagna
Dazennollu su cocone
Pro more e Zesu Bambinu"

E unu lìgiu unu lìgiu
E Deus bos diat fìgiu
A gustu Bostru e non meu
E fìgiu bos diat Deus
S'alligret ogni montagna
Chi est essida Missennora
Paret s'istella Aurora
Cun sos suos assemìgiosos
Deus bos diat duos fìgios
Fatos ambos a una forma
Unu siat Papa in Roma
S'àteru Re in Ispagna
S'alligret ogni montagna
Dade•nos∙lu su cocone
Pro more de Gesù Bambinu


Acabadu su cantu, sa tropa, chi a s'ispissu pregontat :"bos bastat?", la brindant a intrare in domo de sos isposos e de sos parentes. Retzidos torra sos augùrios de gosu e richesa, sos isposos oferint su cumbidu, est a nàrrere binu, licores, durches.
Su prus de sos visitadores, fintzas si cun su cantu pedit su cocone, non pigat su pane, chi puru est a disponimentu, francu sas fèminas, pro su prus betzas, chi si nche lu ghetant in unu sachitu de plàstica chi tenent in fatu.

S'usàntzia de andare a cantare sa candelaria a sos isposos noos est de trinta annos a oe. Fintzas a tando, chi s'ammentet òmine, sa cùestua si faghiat in sas domos ricas de sa bidda pro manu de sa populatzione pru pòbera, chi, comente si podet pensare fiat bona parte de sa bidda de Orgòsolo. Fiat duncas un'elemòsina mera e sìnchera chi sa populatzione isetaiat e, de unu ghetu, intesa che òbligu dae sa gente prus pòbera.
Tocat a nàrrere in prus chi sa manera antiga de sa cuèstua a de note nche leaiat barrancu e personalizatziones: sos cuestuantes, difatis, chircaiant de non si fàghere reconnòschere dae sos donadores. Custu pro more de sa lughe pùblica e privada chi fiat paga e ca su cantu pesaiat in sa carrera o in sas cortitas iscurigosas de domos unifamiliares, e fintzas ca sos cantadores si cugugiaiant sa cara cun isciallos, si fiant fèminas, cun gabanos e bonetes, si fiant òmines.

Una bisita in custas domos ditzadas, in ue a s'ispissu si torraiat a colare gràtzias a s'anonimadu, cunsentiat de ingòllere bastante pane biancu, de calidade bona a beru e, a fitianu, fintzas unu pagu de lardu e de sartitzu.

Sos mannos ammentant chi sa candelaria fata a de note in tempos colados la faghiant fintzas gente pòbera chi beniat dae su tzircundàriu (Olìana, Mamujada, Fonne) chi a ladinu non si podiat permìtere de renuntziare a custa possibilidade, a seguru rara a beru, de retzire a indonu alimentos de giudu. Sas paràulas de su cantu chi est presente suta, fatu galu oe, parent chi indichent chi su donu de sa candelaria l'intendiant comente un'operatzione de redistributzione de sos benes chi punnaiat a torrare a un'istadu de ugualliàntzia intre sos chi istaiant in sa bidda:

"Bona notte bos det Deus
E annu bonu a s'intrada
Cun bonu gustu e recrèu
La colezes cust'annada
Sa mese est apparizàda
Pro facher sa caritade
Tottu bos aggualades,
Sos riccos chin sos povèros
Cando su Re de sos chelos
S'est cherfidu aggualare
A tres chidas de Nadale"

Bona note bos diat Deus
E annu bonu a s'intrada
Cun bonu gustu e recreu
La coleis custa annada
Sa mesa est aparitzada
Pro fàghere sa caridade
Totu bos agualades,
Sos ricos cun sos pòberos
Cando su Re de sos chelos
S'est chertu agualare
A tres chidas de Nadale


In su nùmene de Gesù Bambinu sos ricos e sos pòberos diveniant uguales; unu refudu a sa derrama, e duncas a retzire su messàgiu de su cantu, non fiat bagiuladu: unu refudu (a perdonare), mancari fatu a ghenna serrada, portaiat sos cuestuantes a frastimmare e irrocare.
Su megioru generale de sas cunditziones econòmicas de sa bidda at portadu a nche abandonare sa cuèstua a de note in sas domos de sos ricos de sa bidda e nd'at mudadu significu e funtzione.
Cun sa visita a sos isposos, oe, sa bidda s'abìgiat, in mesura prus manna de su chi no at pòdidu fàghere in ocasione de sa coja, de sa costitutzione de unu nùcleu familiare nou e in manera carinnosa e corale, nde reconnoschet e apostìvigat s'apartenèntzia a sa comunidade umana e a s'universu culturale orgolesu.

Sa traditzione de sas cuèstuas de Annunou in s'ìsula, mescamente fatas dae pipios, est atestada in paritzos iscritos de su sèculu coladu. Pro su chi pertenet su territòriu chi prus in deretura inoghe interessat, sunt ammentadas sas novas dae Ferraro e dae Deledda.

Ferraro narat chi sa candelaria est che unu "Donu de sas Candelas de Ghennàrgiu" (donum candelarium) chi est fatu de frùtora sica, durcheria, etz.. Sa Deledda, semper faeddende de Nùgoro, dat una descritzione de su pane chi oferiant (minore, biancu, bicheddadu, lùghidu, in forma de pugione e de àteros animales); in prus informat comente sos pipios, si bi fiat imposta negativa si chensciaiant:"Si si negaiat su candelàriu, sos pitzocos, neghidados, si nch'andaiant aboghinende:

"A nolla dazes sa candeledda
Cras a manzanu
in terra nighedda."

A nos la dades sa candeledda ?
Cras a mangianu
in terra niedda.


Est de su 1912 una descritzione de sa cuèstua de sos pipios de Ortzai mutida "candelarzu", publicada dae Pedru Meloni Satta: " S'arbèschida de su 31 de nadale de s'annu chi si nche fiat andende, l'isetaiant cun pedinu, e si festaiat cun gosu dae sos pitzocos de sa bidda. Custa portaiat sa die de su candelàrgiu. Ponende grinas cussos pitzocheddos ispibillos lassaiant s'istògia o su letigheddu, giumpaiant su liminàrgiu e curriant dae domo in domo, alligros e ispessamentados... Custa allegria, custa festa pitzinna, fiat pro su candelàrgiu. Sas massajas pidinadas in sa ghenna acuntentaiant sos pitzocheddos ispiscinetos cun francadas de mèndula, nughe, nutzola, castàngia, pabassa".

Meloni Satta pensat chi su candelàrgiu leet su nùmene dae sa candela e chi duncas chèrgiat nàrrere "cuèstua cun candelas".
Max Leopold Wagner, posca àere ammentadu a Ferrero e Calvia in s'òpera "La vita rustica", los torrat a nùmenare in su "Dizionario Etimologico Sardo", faeddende de su tèrmine Kandelariu: "casta de coatza figurada chi si donat a sos pitzocos e a sos pòberos pro s'Annunou: donum calendarium".
Sa die chi si faghiat sa candelaria in Orgòsolo, su status sotziale de sos protagonistas, sas fòrmulas e s'ogetu de sa rechesta, cunsentint de assentare sa manifestatzione in sa casìstica ampra e nòdida de tzerimònias, chi moende dae atòngiu e finas a Carrasegare, acumpangiaiant – e a bias acumpàngiant galu oe in die – sos paritzos "Annosnoos" de sas sotziedades traditzionales europeas: Donniasantu, Annunou, Sos tres res, etz. Sa literadura istòricu-etnològica donat unu repertòriu, pro su chi atenet a custu,ampru meda e a nde faeddare in fine est a nche giumpare sas finalidades de custu iscritu. Si cheret, però, faeddare a sa lestra de sos elementos comunes printzipales chi distinghent custas manifestatziones.
Belle totu sas cuèstuas, in cale si siat bidda si faghiant, las pediant pipios, pòberos, istràngios o fèminas, est a nàrrere sas categorias sotziales pro unu ghetu o pro s'àteru (edade, conditziones econòmicas, pregiudìtzios culturales) caraterizadas dae unu status de "alteridade", cando non de subalternidade. In prus, sa rechesta de pane, durches, binu, etz., si distinghiat in gènere dae ricatos, menetzas (a bias si furaiat puru) acumpangiados dae riferimentos diretos a sa morte e a sa manniosidade de sa bida umana e de sos benes terrinos.

Un'esempru de significu de su chi semus narende lu dat su testu iscotzesu de su de XVII sèculos numenadu dae Levi-Strauss, chi iscriet sos feddos pronuntziados dae sas tropas de pitzocos in ocasione de sa cuèstua de nadale : "Mòe∙ti fèmina e non sias mandrona/ammaniende su pane tuo pro su tempus chi ses inoghe (in bida)/ at a bènnere su tempus chi as a èssere morta e no as a tènnere bisòngiu nen de trìdigu nen de pane".
S'evocatzione de sa morte pro dare fortza a sa rechesta de derrama s'agatat in cuntestos geogràficos e istòricos prus bàrgios: dae sos faeddos de sos pipios istatunitenses in sas cuèstuas pro Donniasantu (Hallowen) a sos testos de Koliady cantados dae sos pitzinnos ucrainos in tempus de Nadale.
In custu cuadru si podent pònnere sena istorbos fintzas medas cuèstuas de sa traditzione sarda. In prus de cussas, est naturale, prus ladinas medas cun sa denumenatzione issoro che a "su mortu-mortu", comente mutiant a sa cuèstua de Donniasantu, si podet fàghere s'esempru de sa cuèstua de Sant'Andria in Bòrio, galu bia: tropas de pitzocheddos, su sero de su 30 de santugaine, bisitant sas domos cun una curcuriga bòida, ue subra de su còrgiu suo bi fiat intalliada una cara grotesca, iscrarada in intro cun una candela.

Abbaidende a su Carrasegare a lestru si reconnoschent riferimentos deretos in sas rapresentatziones de unas cantas caratzas cuestuantes traditzionales, che a sa "filonzana" in su Carrasegare de Otzana e "su mortu de carrasegare" de Gavoi.
Su raportu pipios/cuèstuas de nadale/mundu de sos mortos lu crarit Levi-Strauss in su sàgiu curtzu ma de significu de su 1952 "Babbo Natale suppliziato".
A pustis de àere ammentadu chi sas cuèstuas de sos pipios in s'Europa traditzionale non pertocant petzi su Nadale ma inghitzant a ladinu cun sa cuèstua de Halloween, Levi-Strauss notat chi: "in s'andare de s'atòngiu, dae su cumentzu suo fintzas a su solstìtziu chi sinnat su sarbamentu de sa lughe e de sa bida, andat paris∙paris, in su pianu rituale, a unu movimentu dialèticu chi sas tareas suas prus de importu sunt : sa torrada de sos mortos, s'avesu minetzosu e sodigadore, sa fissatzione de unu modus vivendi cun sos bios chi est unu cuncàmbiu de pragheres e donos, in fines sa bìnchida de sa bida cando, in Nadale, sos mortos istìbbidos de donos nche lassant sos bios pro los lassare in paghe fintzas a s'atòngiu imbeniente...Ma chie podet mai impersonare sos mortos, in una sotziedade de bios, si non totu cussos chi, de unu ghetu o s'àteru, non sunt de su totu in intro de su grupu, est a nàrrere chi partètzipant de cussa "alteridade" chi est su sinnu distintivu de su dualismu supremu, cussu intre mortos e bios ?

No at a ispantare duncas si si bient istràngios, iscraos e pipios chi si nde gosant de sa festa. S'inferioridade de istatutu polìticu o sotziale, sa disugualliàntzia de sas edades frunint pro custu critèrios parìviles...No est ispantosu duncas chi Nadale e Annunou (dopione suo) siant festas de sos àteros, ca essende àteru nos podimus rapresentare sa morte".
Sa balia de custa interpretatzione de sa Candelaria est afortiada fintzas dae resones chi cunsentint de partetzipare a sa manifestatzione, ammaniende su pane e retzende sos pipios, fintzas in sas famìlias in corrutu o chi ant tènnidu disgràtzias reghentes (situatziones chi giughent a s'astènnere dae sas festas): si narat, difatis, in Orgòsolo, chi su pane si faghet pro sas ànimas: "Est pro sas ànimas"; pro more de sos pipios, duncas, si trasmitit unu donu a sos mortos. Leadu contu de custu, nudda, semper e cando s'ischit de sas resones pro sas cales unu rituale chi tenet un'istrutura organizativa presente in sas festas de su calendàriu romanu, Saturnàlia e Calendas de Ghennàrgiu in primis, apat aguantadu mantenende sos elementos de fundu fintzas a oe in die.
Tocat de crarire comente s'isparghinadura e su essire a campu de su Cristianèsimu, foras dae sas opositziones ispadriadas, potzant àere apostivigadu, in su tempus, sa subravivèntzia.


E, galu, tocat de aprofundire s'esàmene de su traballu fatu, in sèculos e sèculos de custa traditzione, cun sa cumponente lùdica, de gosu comunitàriu presente in su momentu curtzu de rapresentatzione de una sotziedade de uguales utòpica.

(dae P. Piquereddu, "La Candelarìa di Orgosolo" in In nome del pane. Forme, tecniche, occasioni della panificazione tradizionale in Sardegna, Tàtari, ISRE, 1991