Pane Carasadu

Su pane carasadu

Finas a sos annos Chimbanta de su Noighentos fiat su pane fitianu de sas famìlias ricas; cussas prus pòberas mandigaiant su pane de orzu intreveradu cun su pane prus econòmicu, su chibàrgiu, intregadu a sa tzerachia.
Essende un'atividade domèstica de grupu, sa sueta rechediat sa presèntzia a fitianu de a su mancu tres fèminas e, bidu chi a raru bi fiat una famìlia mononucleare chi a sa sola resessiat a fàghere sa produtzione, si pediat agiudu a sos parentes, amigas, bighinas de domo a sas cales a sa muda s'ischiat giai de nde dèpere torrare su piaghere.

A bias si pediat s'ausìliu de carchi esperta, a su sòlitu s'inforradora chi, essende professionista, si pagaiat in dinari. S'ammàniu pro sa sueta cumentzaiat de norma a sero, pro còghere a mangianeddu. A primu si ghetaiat sa farina in una còrbula amprosa de belle 25 litros (unu cartu o una muta) e in su matessi tempus s'iscagiaiat sa màdrighe in s'abba lena chi, ghetada in sa farina, si subighiat finas a nd'otènnere un'inturtu modde meda.

S'inturtu si tudaiat cun sa farina e si cugugiaiat cun unu telu o manta de lana pro mantènnere su calore e l'ammadrigare, lassende∙lu pasare pro bona parte de sa note, ma in antis si sinnaiat a manera simbòlica cun sa rughe. Difatis, sende chi s'ammàniu de su pane esseret un'abilidade chi sas fèminas imparaiant a minoreddas, su resurtu bonu non fiat semper seguru e duncas, mescamente in sa prima fase de sa sueta (sa prus dìlica), si faghiant sinnos apotropàicos. A mangianeddu si torraiat a cumentzare su traballu: s'ammaniaiat su forru, s'intebidaiat e si salaiat s'abba, si ghetaiat sa farina e s'inturtu dae sa còrbula in un lacu ue, annanghende s'abba lena, si cumassaiat torra finas a la fàghere parìmighe.

Si tramudaiat posca s'inturtu in sa mesa pro lu traballare a crispu betende abba lena. Custa operatzione, chi si narat "cariare" si faghiat finas a otènnere una pasta elàstica chi si modellaiat a forma de tzilindru e si oriat. Cada una de sas tendidoras isterriat cun su canneddu sa festa finas a otènnere sa tunda. Sas tundas s'apigiaiant ischirriadas dae sos pannos de ispiga. Sende chi esseret una faina peleosa bi fiat semper unu clima de gosu e allegria; antzis bi fiat s'avesu de contare contos o cràstulos limbudos in sas paritzas fases de sa faina. Su traballu si faghiat cun discrutzu, belle a sa cua; si però, mentras si traballaiat s'inturtu, intraiat in domo carchi istràngiu, si naraiat una frase de ritu a tales chi sa faina esseret essida bene : "Deus bos bardet" e sas fèminas a cuncordu respundiant :"A totus".

In s'interi s'ammaniaiat su forru cun sas faschinas de sida de chercu o de èlighe sica e arrogos de ortigru pro mantènnere arta sa framma. In s'interi coghende s'annanghiat a sighidu linna pro non fàghere bràsia, tramudende dae tretu in tretu pro mantènnere una temperadura costante. In antis de inforrare s'innetaiat su forru cun s'iscopile de parma nana o de narbedda infusta; in ierru, in antis de cumentzare a còghere s'inforraiat sa fresa pro l'incresiare (o ispigiare).

Pro inforrare s'impitaiat sa pala in linna de castàngiu, isprugherada cun farina pro cunsentire a sa tunda de lisinarein su forru, cando su pane cumentzaiat a pesare, s'inforradora, bi poniat sa palita de linna o ferru pro lu fàghere prus parìvile, una borta isforrada si fresaiat cun su gorteddu, posca s'innetaiat cun s'isprumadore dae sa chisina e dae sa mata de pane.

Una parte de su pane lentu si papaiat, sena l'arridare, luego; un'àtera parte si donaiat a sas bighinas de domo o a chie intraiat in divarda cando fiant coghende. Pro non si nd' ammurcare sos pìgios, si lassaiant isfritare ispartos in cannisteddas in antis de los apigiare, finas a nde fàghere una pira chi s'assentaiat in un'istògia e in su mesale. Su pane modde si torraiat a inforrare cun sa palita pro carasare e s'isfurraiat cando fiat bastante ruju. Si torraiat a fàghere una pira de pane e, pro li mantènnere sa forma, si poniant suta de una tàula. In finis, pro la chistire, sa pira de pane si poniat in sas corbes tudadas cun sos pannos de ispiga.